Com a conseqüència de la COVID-19 estem en una crisi global sense precedents, els sistemes de salut estan sobrecarregats i hem vist restriccions greus al nostre entorn.
Així, veiem que els equips de primària han canviat la seva forma de procedir, no estem sent visitats presencialment i el metge de família que ens coneixia ja no ens atén. A més, la població no hi accedeix per por als serveis d’urgències per dolències com infart de miocardi, ictus, etc.
Actualment, els pacients hepàtics, en mig de la incertesa, desitjaríem rebre informació clara sobre com continuarà el sistema públic de salut que fins ara ens controlava i ens tractava. Entenem que s’ha d’adaptar a les problemàtiques sanitàries i també socials i econòmiques, però hi ha poblacions prioritàries i s’haurien de buscar equilibris. Hi ha un gran buit d’informació i es planteja que la nostra població en la seva majoria no està preparada per a què les visites mèdiques es limitin al telèfon o la videoconferència.
Encara que el futur del virus no el coneixem, els països han de continuar amb els programes de salut i han d’adaptar-se a la ciutadania. El dret a la salut és un dret fonamental i els pacients hauríem d’estar informats sobre com hauríem de fer front a la situació si es postposen o cancel·len visites i exploracions.
Considerem que hi ha dues poblaciones diferenciades: la població general, en la qual ens incloem tots, que hem de protegir-nos i ser protegits front a la COVID-19, i la població amb dolències agudes o cròniques que segueixen necessitant cures mèdico-quirúrgiques, segons les guies clíniques i que no poden ser retardats.
Les excuses sobre les retallades aplicades des de fa anys als pressupostos dels programes sanitaris ja no ens serveixen. Tampoc és de rebut que ens diguin que no tenen personal suficient. Ara toca treballar, planificacar millor i buscar els recursos necessaris. Evitar la transmissió de la COVID-19 per salvar vides i també planificar l’assistència dels pacients (aguts i crònics). Si no es fa a temps, les conseqüències seran greus, afectaran a la salut pública i augmentaran els costos directes per a l’atenció, no només sanitaris sinó també socials.
Font: ASSCAT
Autora: Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association)
