Coneixes la cirurgia bariàtrica? T’ajudarà a controlar el teu pes

Aquest tipus d’intervenció es considera un tractament de primera línia en pacients amb diabetis tipus 2 i amb un IMC superior als 30 quilos.

La cirurgia pel tractament de l’obesitat, cirurgia bariàtrica (CB), ha aconseguit establir-se com una opció terapèutica no només eficaç, sinó segura pel tractament d’una de les malalties més freqüents i més greus del nostre medi.

A dia d’avui, aconsegueix que més de tres quartes parts dels pacients intervinguts perdin el 75% de l’excés de pes que presenten de forma duradora. Importants millores en l’estandardització de les tècniques mitjançant programes de formació regulats, l’aplicació de tecnologia d’última generació, una curosa selecció de pacients i l’anàlisi exhaustiva dels resultats han fet que els resultats de la CB siguin cada cop millors.

En aquest sentit, es tracta d’una estratègia amb un perfil de cost/benefici molt favorable i amb una taxa de complicacions equiparable a la d’una colecistectomia laparoscòpica. Tanmateix, degut a la positiva repercussió de la CB sobre algunes de les malalties que acompanyen a l’obesitat, aquesta ha ampliat els seus horitzons, a l’haver-se establert noves indicacions.

La inclusió de la CB en protocols clínics i la col·laboració en el context d’investigació biomolecular ha permès descobrir que la CB no només és beneficiosa degut a la pèrdua de pes que genera, sinó que provoca importants canvis en el funcionament de l’organisme que són capaços d’aturar, disminuir i en molts casos revertir les patologies que solen afectar al pacient obès, disminuint tant la seva esperança com la seva qualitat de vida.

Des de l’Institut Quirúrgic Lacy (IQL) 8 de l’Hospital Quirónsalud Barcelona han estat pioners en la indicació d’aquest tipus de cirurgia per a la diabetis mellitus tipus 2 (DM2), una de les malalties associades a l’OM que més poden millorar després de la cirurgia.

A llarg termini, més del 70% dels pacients experimenten una millora molt significativa en el control del seu DM2, reduint de forma dràstica la necessitat de medicació i minimitzant les seqüeles de la mateixa, especialment l’afectació renal i neurològica. De fet, més d’un 75% dels pacients deixen la seva medicació oral en les primeres 48-72 hores després de la intervenció. En la pràctica totalitat de pacients s’aconsegueix disminuir significativament.

La cirurgia de l’obesitat altera l’anatomia i el funcionament del tub digestiu, de manera que, a més d’efectes obvis sobre l’absorció d’aliments, es generen una sèrie d’alteracions a nivell hormonal, neurològic i fins i tot en la composició dels bacteris que habiten a l’intestí, que tenen un efecte molt beneficiós sobre la DM2, al disminuir la inflamació i alteracions hormonals associades a ella.

En aquest sentit, les tècniques quirúrgiques emprades en pacients amb obesitat no només son positives al generar una pèrdua de massa grassa, sinó que, mitjançant efectes alternatius, aconsegueixen controlar la DM2 de manera molt eficaç. Aquests resultats han generat que des de l’any 2016 existeixi un consens internacional avalat per més de 50 societats científiques (principalment, endocrinològiques) en el qual es recomana considerar la cirurgia com un tractament de primera línia en pacients amb DM2 i excés de pes que suposi tenir un IMC superior a 30 kg/m2.

El tractament de la DM2 mitjançant la cirurgia va ser el motiu de la generació del concepte de cirurgia metabòlica, i actualment proporciona, com així ho demostren més de 12 assajos clínics, els millors resultats possibles, clarament superiors als obtinguts únicament amb tractament mèdic.

D’altra banda, molts dels pacients amb obesitat que arriben a la consulta de l’Institut Quirúrgic Lacy (IQL) de l’Hospital Quirónsalud Barcelona són dones que desitgen ser mares. No obstant, en moltes ocasions, les alteracions hormonals associades a la pròpia obesitat fan que la seva fertilitat es vegi afectada.

Dins d’aquestes alteracions hormonals destaca la presència de la síndrome de l’ovari poliquístic (SOP), una de les principals causes d’infertilitat en el nostre entorn. L’obesitat i les alteracions metabòliques, hormonals i inflamatòries que genera són les mateixes que originen el SOP. De fet, crida molt l’atenció que un fàrmac que s’empra en el tractament de la DM2, habitualment lligada a l’obesitat, com la metformina, sigui una de les medicacions més emprades en el tractament del SOP.

L’observació dels resultats a mig i llarg termini després de CB han senyalat que les alteracions hormonals apreciades en el SOP milloren molt significativament després de la intervenció, de manera que moltes de les pacients operades no només presenten un patró de secreció hormonal molt més fisiològic, sinó que incrementen de forma important la seva fertilitat.

Amb freqüència, els pacients obesos són diagnosticats de fetge gras, també denominat esteatosi o esteatohepatitis no alcohòlica (NAFLD/NASH, en anglès). Fins fa poc es considerava una condició poc important, sense gairebé repercussió a llarg termini. No obstant, des de fa poc es sap que el cúmul de greix en el fetge (esteatosi) no és un descobriment inofensiu, sinó que pot ser l’origen d’un estat inflamatori (esteatohepatitis) que en pocs anys i de manera silent pot generar tant cirrosi com insuficiència hepàtica o càncer de fetge (hepatocarcinoma).

Actualment, comença a ser la primera causa de fracàs hepàtic terminal, així com d’indicació de trasplantament. Es tracta d’una malaltia que no té tractament específic i que únicament mitjançant una pèrdua significativa de pes pot millorar-se. Al ser una patologia tan freqüent en obesos, des de fa anys, els equips que realitzen CB vénen investigant els efectes d’aquesta cirurgia en la malaltia per fetge gras.

Com era d’esperar, després de la pèrdua de pes que genera la CB, milloren de manera molt dràstica no només els paràmetres analítics hepàtics, sinó també totes les lesions histològiques associades… Fins i tot, i de forma molt cridanera, existeixen pacients en els quals s’atura i fins i tot reverteix la cirrosi.

Actualment és aviat per establir la malaltia per fetge gras com una indicació de CB per si mateixa, però a la vista dels prometedors resultats i l’inici d’assajos clínics fins i tot en pacients amb obesitat lleu/moderada, sembla clar que els pacients obesos amb esteatosi hepàtica es beneficiaran de sotmetre’s a una CB.

Així, veiem com en l’actualitat la CB, a més de ser un tractament per a l’obesitat i les seves malalties associades, pot ser una eina molt potent que proporciona una solució per a pacients les opcions de curació de la qual poden ser limitades. Tanmateix, per a què aquests resultats s’obtinguin, és imprescindible garantir al pacient l’atenció per part d’un equip multidisciplinari que pugui garantir els resultats exigibles quant a màxima eficàcia i màxima seguretat.

Els resultats a curt, mig i llarg termini de l’equip de l’IQL són excel·lents, tant en el referent a la pèrdua de pes com a la resolució de malalties associades a l’obesitat i seguretat, complint amb els estàndards de qualitat exigibles a qualsevol centre de referència internacional.

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT