Comunicat oficial de l’AEEH sobre el diagnòstic i tractament dels pacients amb càncer

Subscriuen aquest comunicat les següents associacions i societats científiques:

• Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH).
• Associació Espanyola de Gastroenterologia (AEG).
• Associació Espanyola d’Urologia (AEU).
• Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN).
• Societat Espanyola d’Oncologia Quirúrgica (SEOQ).
• Societat Espanyola d’Oncologia Radioteràpica (SEOR).
• Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).
• Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD).

Recentment la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) ha publicat la seva opinió amb respecte a la responsabilitat de l’assistència en Oncologia. Les associacions científiques que firmem aquest document volem exposar el nostre desacord amb aquest posicionament en la mesura en què pretengui utilitzar-se per transmetre als malalts, la societat i a les diverses estructures sanitàries, que l’atenció als pacients afectats de càncer ha de pivotar obligatòriament sobre els especialistes en Oncologia Mèdica. Aquesta pretensió basada en criteris administratius no s’ajusta en absolut a criteris de coneixement ni tampoc a la realitat assistencial i investigadora en el nostre país, de la mateixa manera que té lloc en d’altres entorns. En aquest sentit és necessari exposar els següents punts:

1.- Quan es parla de càncer ha d’incloure’s no només la vessant de tractament, sinó els aspectes epidemiològics, diagnòstics, preventius, cribratge, definició de població de risc, etc.

2.- El tractament del càncer no es restringeix merament a l’administració de fàrmacs en fase avançada, sinó que inclou la consideració coordinada de cirurgia, trasplantament, endoscòpia, radiologia intervencionista, radioteràpia, immunoteràpia, i agents biològics, entre d’altres opcions.

3.- El tractament del càncer ha evolucionat i actualment inclou opcions diferents de la quimioteràpia citotòxica convencional habitualment administrada de forma intravenosa en règim d’hospital de dia. Noves opcions de tractament són d’administració oral i/o d’infusió de curta durada i/o associades a menor toxicitat.

4.- El desenvolupament de diverses noves opcions de tractament en el si d’assajos clínics s’ha desenvolupat exitosament per especialistes aliens a l’Oncologia Mèdica. Per això, l’avaluació i aplicació experta d’aquestes opcions abans i després de la seva comercialització no és exclusiva d’aquesta especialitat.

5.- El diagnòstic i tractament de les toxicitats dels nous tractaments (“targeted agents”, immunoteràpia…) s’efectua per part de les diferents especialitats amb coneixement expert dels òrgans presumptament afectats.

6.- El desenvolupament i l’avaluació d’opcions neoadjuvants o coadjuvants a tractaments locorregionals (cirurgia, radioteràpia, radiologia intervencionista) obliga a una visió sense “propietaris”.

Aquests punts exposen de manera inequívoca que en el moment actual, i possiblement des de sempre, el diagnòstic i tractament del càncer ha d’afrontar-se de manera transversal, amb la participació activa i no excloent de totes les especialitats amb coneixement expert en el camp. Per tant, qualsevol posicionament amb pretensió d’exclusivitat o amb afany de protagonisme universal en la responsabilitat assistencial per part de qualsevol especialitat ha de considerar-se inadequada. És el coneixement profund de la malaltia i el seu tractament el que ha de guiar la composició i el lideratge dels grups multidisciplinaris per assegurar l’excel·lència en el maneig del pacient amb càncer.

Òbviament, la coordinació assistencial a pacients amb càncer s’ha d’organitzar de manera diferenciada d’acord al nivell de complexitat, tant en allò que es refereix a la malaltia i el seu tractament, com a nivell hospitalari. No es disposa dels mateixos recursos i especialitats en tots els nivells sanitaris i determinades malalties requereixen ser tractades en centres d’alta especialització. La prevalença en la població de les diverses entitats i el grau de complexitat del seu tractament obligarà a definir els diferents circuits assistencials des de la medicina comunitària fins els hospitals de referència.

En resum, l’assistència i investigació en malalties oncològiques no és responsabilitat d’una sola especialitat mèdica. La responsabilitat compartida entre diverses especialitats amb aportació de les capacitats i experiència de cadascuna d’elles és el que assegura una assistència òptima a la població afectada de càncer i, a més, facilita el desenvolupament d’investigació clínica sòlida per seguir avançant de manera exitosa.

Font: aeeh.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT