Comorbiditats no hepàtiques que augmenten en pacients amb hepatitis B crònica
En pacients infectats amb hepatitis B, els metges generalment es centren en la malaltia hepàtica i altres trastorns hepàtics; no obstant, les comorbiditats més enllà de l’òrgan també poden afectar el maneig complex de la malaltia.
Dos nous estudis han trobat pujades pronunciades en les taxes d’una varietat de comorbiditats, des de problemes renals fins a osteoporosi, en persones amb infecció crònica per hepatitis B. Tot i que les raons d’aquests augments no estan clares, els investigadors van afirmar que els descobriments donen suport a estudis previs i senyalen la necessitat d’una major vigilància dels metges en aquesta població de pacients. Els investigadors van presentar els resultats d’ambdós estudis en la “Setmana de Malalties Digestives 2017” celebrada al Japó.
El primer estudi (IP-68_H) va avaluar la prevalença i incidència de la malaltia renal crònica en pacients amb infecció crònica per hepatitis B. Entre 44.026 pacients i 121.568 controls sense la infecció, segons bases de dades d’assegurances mèdiques dels Estats Units, la prevalença de la malaltia renal crònica va augmentar de 44 a 114 per cada 1.000 pacients entre el 2006 i el 2015, i la incidència per cada 1.000 persones-any va augmentar en un 56% durant aquest període (P = 0,003).
A més, la proporció de pacients amb diabetis va augmentar del 12% al 17,7%, y el percentatge de pacients amb hipertensió del 22% al 37,3%, segons els investigadors.
“Es d’esperar que els pacients de major edat trobin més problemes amb malaltia renal crònica”, va explicar Mindie Nguyen, directora de l’estudi i professora associada de medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, a Califòrnia. “No obstant, no puc explicar per què els pacients d’hepatitis tenen una major incidència de malaltia renal crònica que els individus no infectats. Però hi ha malalties renals específiques molt conegudes que estan associades amb l’hepatitis B, tot i que generalment són rares. Per tant, no crec que aquestes malalties renals puguin explicar l’observació actual”, va afegir.
El Dr. Nguyen, que també és docent al Centre Stanford per a la Innovació en Salut Global, a Califòrnia, va dir que els descobriments són consistents amb els d’un estudi poblacional previ realitzat a Taiwan (Kidney Int 2015; 87: 1030-1038).
Els descobriments dels estudis nord-americans i taiwanesos poden ser el resultat del biaix de vigilància. “Si un pacient té una malaltia, especialment una percebuda com a greu, com és el cas de l’hepatitis B, llavors el pacient seria examinat amb més freqüència, el que augmenta la probabilitat de ser diagnosticat amb més malalties”, va dir el Dr. Nguyen.
El biaix de vigilància també pot jugar un paper en els resultats. “Els tractaments que s’observen durant un període de temps més llarg tenen més probabilitats de ser diagnosticats amb més trastorns”, va explicar el Dr. Nguyen. No obstant, controlar adequadament la diabetis i la hipertensió pot conduir a una disminució de la malaltia renal crònica.
El segon estudi (IP-74_H) va avaluar la prevalença de trastorns ossis en pacients amb hepatitis B crònica en el mateix conjunt de dades. Entre els 44.026 pacients, la incidència de fractures i osteoporosi va augmentar de 91 a 177 per cada 1.000 pacients durant el període d’estudi. La prevalença d’osteoporosi, osteoartritis o deficiència de vitamina D va augmentar del 7% al 20% en pacients amb hepatitis B crònica en ambdós sexes. L’ús concomitant de corticosteroides també va augmentar del 17% al 24%, però l’ús de medicaments per a l’osteoporosi va disminuir del 3% al 2% (P <0,001 per a tots).
Segons el Dr. Nguyen, aquests descobriments són comparables a un altre estudi taiwanès anterior (Medicine 2015; 94: e2276).
“L’hepatitis B crònica és una malaltia inflamatòria crònica, que teòricament pot causar una major absorció òssia que condueix a l’osteoporosi”, va afirmar el Dr. Nguyen, autor principal del nou estudi. “No obstant, malgrat mostrar una associació, el nostre estudi és observacional, pel que no pot suggerir cap relació causal”, va afegir.
Tot i així, administrar suplements de calci i vitamina D a pacients en risc d’osteoporosi, si està indicat, pot disminuir la incidència de la malaltia.
Per ambdós estudis, “els estudis pacients amb hepatitis B han de ser diagnosticats i vinculats a l’atenció de forma més precoç, abans que l’envelliment i les comorbiditats compliquin encara més el tractament de l’hepatitis B”, va dir el Dr. Nguyen. “Les comorbiditats no hepàtiques també han de ser considerades. Però cap dels estudis suggereix cap relació causal entre l’hepatitis C i aquests problemes. Es necessiten més anàlisis per determinar si l’hepatitis B crònica en si mateixa juga un paper en el desenvolupament d’aquestes condicions”.
Mayur Brahmania, professor assistent de medicina al London Health Sciences Center de la Universitat de Western Ontario (Canadà), va dir que no estava sorprès pels resultats dels dos estudis. “No obstant, els estudis tornen a posar èmfasi en què molts dels nostres pacients amb hepatitis B crònica poden tenir vides llargues i satisfactòries, però corren el risc de patir condicions mèdiques generals com diabetis i hipertensió i els seus efectes associats”, va explicar.
Les dades obtingudes també “subratllen la necessitat que els pacients amb hepatitis B crònica realitzin el seguiment amb els metges d’atenció primària pels exàmens generals de manteniment de la salut i el tractament agressiu, si està indicat, a través de la dieta, l’exercici i la teràpia mèdica”, va dir el Dr. Brahmania.
