Un equip de científics encapçalat per la Professora Iris Shai de la Universitat Ben-Gurión del Néguev a Beer Sheba ha usat la tecnologia de ressonància magnètica (RM) per mapejar el greix corporal.

L’estudi, publicat recentment al Journal of Hepatology, va mapejar els dipòsits de greix en el cos de centenars de pacients i va mesurar els efectes d’una varietat de règims de dieta en els seus dipòsits de greix durant un llar període de temps.

L’equip d’investigació, que incloïa a científics de la Universitat de Leipzig a Alemanya i de la Universitat de Harvard a Massachusetts, va col·laborar amb el Centre Mèdic de la Universitat Soroka a Beer Sheba i amb el Centre d’Investigació Nuclear, Negev (NRCN). Van trobar que una dieta mediterrània baixa en carbohidrats tenia un major efecte en la reducció de greix en el fetge, al voltant del cor i el pàncrees, en comparació amb les dietes baixes en greix amb recomptes similars de calories, malgrat que el nivell de pèrdua de pes era similar. L’equip també va trobar que l’exercici físic moderat reduïa les reserves de greix a l’estómac que s’anomenen greix visceral.

Els diferents dipòsits de greix van reaccionar de manera diferent a les diverses interaccions. Juntament amb una pèrdua moderada de pes, la quantitat de greix hepàtic es va reduir en un 30%, el greix al voltant del cor va disminuir en un 11% (prop de 70 cc de reducció de volum) i el greix visceral es va reduir en un 25%. El greix pancreàtic i muscular es va reduir entre un 1% i un 2%.

Els investigadors van reportar que la dramàtica reducció del 30% en el greix hepàtic combinat amb una pèrdua moderada de pes són un element clau per reduir els riscos de salut associats amb l’obesitat a llarg termini. També van demostrar que la reducció del greix hepàtic és un millor predictor de la salut a llarg termini que la reducció del greix visceral, que anteriorment es creia que era el predictor principal.

Com a grup, les persones obeses corren el risc de patir una varietat de malalties que les persones primes, particularment malalties cardíaques, complicacions cardiovasculars i diabetis tipus 2. Tanmateix, amb el creixement de les taxes d’obesitat a tot el món, prop del 24% dels israelians i més del 40% dels adults nord-americans tenen sobrepès, resulta que el risc que acompanya a l’obesitat és més característic de certs subgrups d’individus obesos que d’altres.

Per tant, un dels reptes més importants als quals s’enfronten els investigadors avui en dia és identificar els subgrups o “tipus” d’obesitat en la població, i desenvolupar tractaments amb l’objectiu de millorar la seva salut.

Per exemple, resulta que quan els dipòsits de greix s’emmagatzemen a l’abdomen, existeix un major risc de “malaltia cardiometabòlica” que quan l’excés de greix s’emmagatzema sota la pell. Aquest enteniment, juntament amb altres característiques del greix visceral, va suggerir que aquest tipus de greix és una causa central de malalties relacionades amb l’obesitat i que l’efectivitat d’una varietat de tractaments ha de ser provada per les seves habilitats específiques per reduir els dipòsits de greix visceral.

Mentre que el greix s’acumula en la regió de l’abdomen, el percentatge de greix en el fetge també augmenta en la majoria de les persones obeses. L’impacte d’aquesta acumulació segueix sent objecte de debat. Encara no hi ha acord sobre si la malaltia del fetge gras és una malaltia pròpia, i molts experts creuen que, sense més canvis en el fetge, com el desenvolupament d’infeccions i/o fibrosi (desenvolupament de proteïnes fora de les cèl·lules), no hi ha un risc significatiu per a la salut. Per tant, actualment no existeixen tractaments específicament destinats a tractar el fetge gras, a banda del consell general per perdre pes.

Els descobriments, van senyalar els investigadors, contribueixen de manera significativa a la comprensió emergent que, per a moltes persones obeses, l’excés de greix hepàtic no és simplement un signe de riscos per a la salut associats amb l’obesitat, incloses les malalties cardiovasculars i la diabetis, sinó que és probable que també sigui una causa.

L’equip d’investigació va avaluar la importància de reduir el greix hepàtic (en contrast amb el greix abdominal) al comparar els resultats d’unes 300 persones amb sobrepès que van seguir dos règims de dieta reduïda en calories: una dieta mediterrània de verdures i fruites, nous, llegums, grans sencers i peix, i una dieta baixa en greix. Al seguir els individus durant un període de 18 mesos, l’equip va demostrar que el canvi dels seus respectius hàbits nutricionals era coherent amb els grups de l’assaig als quals van ser assignats aleatòriament.

A més a més, cada participant va ser sotmès a un examen de RMN de cos sencer per analitzar la distribució del greix corporal abans, durant i després del període de prova.

Es creu que l’estudi “CENTRAL” és pioner en el desenvolupament de protocols nutricionals personalitzats per tractar una varietat de dipòsits de greix específics emprant la tecnologia de RMN, el mètode més precís disponible actualment per mapejar i quantificar els dipòsits de greix en tot el cos humà i per comprendre el seu significat i el paper que exerceixen.

L’estudi, sense precedents tant en la seva longitud com en la seva amplitud, aporta una vasta base de dades, que consisteix en milers d’imatges del cos per trobar i mapejar els dipòsits de greix en el cos humà (resulta que, durant la vida d’una persona, les cèl·lules grasses es mouen entre diverses parts del cos, i que el greix juga una varietat de papers en la salut, des de la defensa fins a la neutralitat i la verinosa). Al seguir l’abast i l’amplitud d’aquests canvis al llarg del temps, els investigadors, que han desenvolupat tecnologies per quantificar tipus específics de greixos, han facilitat el camí per a una comprensió més profunda i precisa de la dinàmica de la pèrdua de pes durant un període de dieta.

“La nutrició saludable, a la vegada que manté una pèrdua de pes constant i moderada, té un impacte molt més dramàtic en els nivells de greix corporal relacionats amb la diabetis, la malaltia cardíaca i les malalties cardiovasculars del que pensàvem anteriorment”, va anotar Shai. “Aquest estudi podria ajudar a perfeccionar els protocols mèdics futurs per fer-los més específicament apropiats pels tipus particulars de greix que s’estan tractant i les estratègies preferides”.

El Professor Ilan Shelef, director d’imagenologia de Soroka, va afegir, “aquest estudi dóna suport a altres estudis recents que demostren la precisió de la tecnologia de la RM en el mesurament de quantitats de greix en el fetge. Alhora, el desenvolupament de tecnologies similars que algun dia podrien presentar alternatives a la presa de biòpsies hepàtiques dels pacients i que permetran repetir mesuraments per determinar el nivell de risc per a la salut d’un pacient obès en particular, així com determinar el nivell de risc per a la salut d’un pacient obès en particular, així com la seva resposta al tractament”.

Actualment, el grup està completant un assaig clínic addicional que considerarà la qüestió de si una dieta mediterrània verda (una versió millorada proposada de la dieta mediterrània, rica en polifenols derivats de plantes verdes) té un avantatge per influir en el greix hepàtic i altres sistemes corporals com el cervell, el genoma, el microbioma, el cor i altres dipòsits de greix. Aquest assaig clínic s’unirà a una impressionant llista d’assajos nutricionals dirigits per la Professora Shai que no tenen precedents en el seu abast, durada de l’estudi i l’ús de tecnologia innovadora per respondre preguntes sobre nutrició bàsica. Aquests assajos ja han exercit un paper important en el debilitament de les convencions i la transformació dels protocols mèdics a tot el món. 

 

Font: israelnoticias.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

23/07/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post