Cap a l’atenció integral de l’hepatitis C de les persones que s’injecten drogues (PQID)

20/09/2018 | Articles, Notícies de premsa

L’estratègia mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l’hepatitis viral té com a objectiu reduir les noves infeccions en un 90% pel 2030. Per assolir aquest objectiu, es necessita un major esforç per involucrar a les persones que s’injecten drogues (PQID).

Tot i que la prevalença estimada del virus de l’hepatitis C (VHC) en aquesta població és del 50%, la captació del tractament del VHC és baixa malgrat la bona disposició del tractament.

“Això és preocupant, ja que la manca d’accés al tractament entre PQID pot conduir a una població massiva no tractada i virèmia amb risc de progressar a la malaltia hepàtica en etapa terminal, augmentant la càrrega en el sistema de salut i fomentant la transmissió del VHC”, segons un document del 2018 publicat al International Journal of Drug Policy.

Existeix una oportunitat per millorar les taxes de tractament del VHC per a les persones que s’injecten drogues mitjançant la integració de la teràpia amb AADs en els models actuals d’addicció a la comunitat.

Nombrosos estudis han demostrar els beneficis de l’atenció integrada per abordar tant les malalties infeccioses com els trastorns per ús de substàncies en aquest grup. En comparació amb els entorns de tractament més formals, com clíniques especialitzades i hospitals, els “models integrals de tractament i atenció d’addiccions basats en la comunitat” poden proporcionar un accés més fàcil a l’atenció i millorar l’acceptació del tractament contra el VHC.

Existeix una oportunitat per millorar les taxes de tractament del VHC per PQID mitjançant la integració de la teràpia antiviral d’acció directa (AAD) en els models actuals d’addicció a la comunitat. En un estudi en un centre d’Anglaterra que integrava l’atenció del VHC en un entorn de tractament d’abús de substàncies, el 69% dels participants eren usuaris de drogues i el 47% tenien malaltia mental. Dels 87 pacients que van iniciar el tractament, el 98% van complir amb el tractament i el 87% van aconseguir una resposta virològica sostinguda.

Altres descobriments donen suport als beneficis potencials de la teràpia amb agonistes opiacis integrats i els models d’atenció del VHC liderats per farmacèutics comunitaris, amb un major control, seguiment i compliment del tractament. “En última instància, el redisseny dels programes de tractament d’addiccions per abordar el VHC hauria de considerar la salut general de PQID per reduir els danys i prevenir la infecció i reinfecció del VHC”, van escriure els autors de l’article.

A més de punts d’accés clau on freqüentment s’integren PQID que formen l’atenció del VHC i prevenen fuites de la cascada d’atenció amb diagnòstic i tractament en el punt d’atenció, com en les farmàcies comunitàries, s’haurien d’explorar grups de suport pel tractament d’addiccions i programes de distribució d’agulles.

A l’avançar cap a la prestació integrada d’atenció del VHC dins dels entorns de tractament d’addiccions, diversos reptes mereixen atenció. Per exemple, la simplicitat de les teràpies AADs presenta l’oportunitat pels metges que no siguin hepatòlegs, com els especialistes en medicina de l’addicció, de tractar la infecció pel VHC. No està clar si aquests proveïdors estan disposats a assumir aquest rol i si els hepatòlegs estaran d’acord amb aquest escenari. No obstant, un estudi del 2017 va trobar resultats similars (en termes de resposta virològica sostinguda) entre persones que eren VHC positives i que rebien teràpia AAD d’infermeres practicants, metges d’atenció primària i especialistes, destacant la factibilitat i el valor d’ampliar la gamma de proveïdors que ofereixen cura del VHC.

A més, existeix la necessitat de garantir la disponibilitat de tractament per altres trastorns per consum de substàncies a més del trastorn per consum d’opiacis. Existeix poca evidència amb respecte a les teràpies per a les persones amb VHC que només usen drogues estimulants, tot i que l’ús d’estimulants entre les PQID està augmentant.

Un altre repte que s’ha d’abordar és que les “polítiques antiquades i restrictives de drogues han impedit l’accés del pacient a serveis de reducció de danys i addiccions en molts entorns”, com la criminalització de l’ús de drogues i la negació del tractament per l’ús actiu de drogues, tal i com s’afirma en el document recent. “Es requereix la voluntat política i la participació de múltiples parts interessades per alterar la narrativa amb respecte a l’ús de drogues il·lícites i eliminar aquestes restriccions”.

Per analitzar més a fons l’atenció integrada del VHC i l’addicció, l’Infectious Disease Advisor va entrevistar a Lianping Ti, PhD, professor assistent de medicina en la Universitat de British Columbia i científic investigador en Epidemiologia i Salut de la Població en el BC Center for Excellence HIV/AIDS.

Infectious Disease Advisor: Quins són alguns dels beneficis de l’atenció integrada del VHC i l’addicció, i com són de comuns actualment aquests programes?

Dr. Ti: Sabem per literatura recent que existeixen enormes beneficis per a la integració dels serveis del VHC en l’atenció d’addiccions, que inclouen altes taxes d’iniciació, retenció i finalització del tractament contra el VHC. En l’era dels AAD, on les opcions de tractament són més curtes, més segures i més efectives que els medicaments anteriors, hi ha un nombre cada cop major de programes clínics que han intentat integrar els serveis del VHC en el tractament i l’atenció de les addiccions.

Existeixen diversos models diferents d’atenció, que inclouen models holístics basats en equips i models liderats per infermeres i dirigits per farmàcies. El model òptim probablement dependrà de la configuració i els recursos disponibles.

Infectious Disease Advisor: Quins són alguns dels reptes involucrats en la integració de l’atenció i com es poden abordar?

Dr. Ti: A mesura que augmenta la demanda terapèutica, serà necessari canviar el tractament i l’atenció a altres metges, com els especialistes en medicina de l’addicció i els metges generals, per fer front a un sistema sotmès a una escassetat d’hepatòlegs. Malgrat els beneficis documentats dels no especialistes que tracten el VHC, no està clar si aquests metges estaran disposats a assumir una nova àrea de treball i si els hepatòlegs lliuraran fàcilment la responsabilitat de prescriure que ha estat predominantment sota el seu control.

Serà necessari continuar el diàleg en els fòrums acadèmics i clínics per separar les funcions i responsabilitats del metge a mesura que més pacients es tornin elegibles pel tractament del VHC.

 

Font: infectiousdiseaseadvisor.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

20/09/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post