Bones pràctiques per aconseguir eradicar el VHC en els serveis d’atenció a les persones que s’injecten drogues: descobriments qualitatius de l’estudi HepCATT
El Regne Unit s’ha compromès a l’eliminació de l’hepatitis viral com una amenaça per a la salut pública. Els experts han destacat que es requereixen intervencions innovadores per a les poblacions marginades per assolir aquest objectiu.
El 2016, l’equip d’estudi d’HepCATT va implantar una intervenció complexa per afrontar el virus de l’hepatitis C (VHC) en la població atesa en tres serveis anglesos de tractament de drogues.
Els investigadors han divulgat els resultats de l’estudi qualitatiu d’aquesta intervenció amb els objectius d’analitzar els factors de l’èxit i el seu potencial d’aplicabilitat. La intervenció va incloure múltiples components, incloent un facilitador professional de l’equip d’infermeria, suport entre iguals i iniciatives educatives.
Les dades qualitatives es van generar a l’inici de l’estudi (2014) i després de la intervenció (2016) a través d’entrevistes en profunditat, grups focals i observacions. Els 96 participants a l’estudi eren tant els proveïdors dels serveis d’atenció en els centres d’addicció, intervenció de drogues i persones amb historial previ d’addicció.
Les dades es van analitzar temàticament. El nombre de persones que van rebre tractament del VHC va augmentar de 16 a l’inici de l’estudi el 2014, a 147 el 2016.
Entre les proves inicials i les barreres que es van haver de solucionar per realitzar el tractament destaquen les següents: uns coneixements limitats del VHC; la por al diagnòstic i al tractament; unes condicions de vida precàries i els obstacles específics del servei. El major compromís amb el tractament es va recolzar en la puntualitat de la intervenció; unes estructures de comunicació millorades; la cura personalitzada; amb proves simplificades i tractaments més senzills; i el suport dels companys.
Es va observar que en els majors nivells de compromís de tractament documentats a l’estudi HepCATT van influir la coexistència de diversos factors interrelacionats. En especial, destacar la tasca de la infermera facilitadora, involucrada en la implantació i la innovació, que va ser clau per a l’èxit de la intervenció.
Les barreres de referència que es mencionen en aquest estudi es corresponen amb la literatura internacional, quelcom indica el seu potencial d’aplicabilitat en altres entorns. Els resultats obtinguts en altres estudis indiquen que la innovació biomèdica per si sola no és suficient per augmentar el compromís dels controls i el tractament anti-VHC entre els marginats. Els recursos sostenibles dels serveis comunitaris són crucials per aconseguir el canvi.
Font: Journal of Viral Hepatitis 2018;25 (7): 762-770
Autors: M. Harris et al. en nom de l’equip d’HepCATT: The Hepatitis C Access to Testing and Treatment
Article traduït per l’ASSCAT
