Un estudi realitzat a Melbourne suggereix que aquests espais, a més de facilitar proves ràpides i confirmatòries del VHC als usuaris de drogues injectables, permeten a aquestes persones entrar en programes supervisats d’intercanvi de xeringues.
Un estudi canadenc revela que les proves de detecció de la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) en els centres de diagnòstic immediat (coneguts com a point-of-care) redueixen el nombre de cites clíniques per confirmar la infecció crònica per aquest virus hepàtic i afavoreixen que aquestes proves siguin acceptades per les persones usuàries de drogues injectables (UDI). D’altra banda, aquest tipus de centres acullen a aquestes persones UDI i les vinculen als programes d’intercanvi d’agulles i xeringues de la pròpia clínica. Els resultats d’aquest estudi es van publicar en edició avançada online el passat febrer al Journal of Viral Hepatitis.
Millorar l’acceptació de les proves de cribratge del VHC i la participació del personal del centre que atén a les persones UDI i el compromís que aquestes adquireixen amb la seva pròpia cura és fonamental per a l’eliminació de l’hepatitis C. La necessitat de múltiples cites i visites a centres de salut desconeguts es va identificar com una barrera per atendre a aquesta població UDI, mentre que les proves del VHC en els centres de diagnòstic immediat tenien el potencial d’involucrar a les persones en les clíniques comunitàries on es realitzen proves del VHC en els programes d’intercanvi d’agulles i xeringues d’aquestes clíniques, on a més es disposa de personal especialitzat que ofereix atenció i seguiment.
Els centres de diagnòstic immediat del VHC proporcionen una prova serològica d’anticossos del VHC amb una mostra de fluid oral que ofereix el resultat en 20 minuts. Després, a les persones que donen positiu en aquesta prova se’ls hi ofereix sotmetre’s a una prova d’ARN del VHC (Xpert® HCV Viral Load) a través d’una mostra de sang mitjançant venopunció que pot proporcionar la confirmació de la infecció crònica pel VHC en aproximadament dues hores.
Per esbrinar les preferències respecte a les proves del VHC de les persones que s’injecten drogues, un equip d’investigadors de l’Institut Burnet a Melbourne (Austràlia) va dur a terme un estudi pilot sobre les proves de detecció de l’hepatitis C que es realitzen en centres de diagnòstic immediat incloses en els programes d’intercanvi d’agulles i xeringues per a persones UDI de la ciutat. En aquest estudi (de tipus qualitatiu) es va entrevistar a 19 persones que s’havien sotmès a la prova del VHC en el centre de diagnòstic immediat per obtenir més informació sobre el seu grau d’acceptabilitat.
Els participants de l’estudi van ser en la seva majoria homes (74%), amb una edat mitjana de 44 anys. Totes aquestes persones s’havien injectat drogues en el mes anterior, amb una mitjana de 28 actes d’ús de drogues injectables durant aquest període. Quinze dels 19 participants van donar positiu en la prova d’anticossos enfront al VHC i sis van donar positiu en la prova d’ARN del VHC confirmatòria d’infecció crònica.
Tot i que cap de les persones participants va revelar haver compartit agulles o xeringues en els sis mesos anteriors, una minoria substancial va informar que havia compartit parts del kit d’injecció com culleres, filtres i aigua. Així, per exemple, el 37% va donar comptes d’haver compartit una cullera amb altres persones després d’haver-la usat durant la injecció de drogues.
Els UDI inclosos en l’estudi van valorar el fet que les proves van ser realitzades per personal del programa d’agulles i xeringues que no va emetre judicis al respecte. També van preferir la recollida de mostres de fluid oral per a la prova d’anticossos del VHC. Un usuari del servei de 21 anys va considerar que donar una mostra de fluid oral és molt senzill, a diferència d’una extracció de sang, que és més aparatosa.
Alguns participants, d’altra banda, van jutjar positivament que se’ls hi permetés prendre’s una mostra de sang ells mateixos, després de les males experiències que havien experimentat en altres entorns d’atenció mèdica quan els hi van extreure sang de les seves venes danyades per l’ús de drogues injectables.
Tot i que és possible prendre una mostra de sang seca mitjançant punció en un dit per a la prova d’ARN del VHC, la majoria dels participants preferien l’extracció de sang venosa perquè podria servir també per analitzar d’altres virus que es poden transmetre per via sanguínia. Així mateix, van senyalar que la punció venosa a la visita del diagnòstic de la infecció pel VHC també permetria fer proves prèvies al tractament i reduiria la necessitat de la presa de futures mostres de sang.
Una espera de 20 minuts per aconseguir un resultat en la prova d’anticossos del VHC va ser acceptable per a tots els participants; tanmateix, esperar dues hores en el programa d’intercanvi d’agulles i xeringues pel resultat d’una prova d’ARN del VHC es va considerar massa temps. Els participants preferien tornar més tard el mateix dia per obtenir els seus resultats. Tanmateix, 10 dels 15 participants que es van sotmetre a les proves d’ARN del VHC no van obtenir el resultat el mateix dia, però quan se’ls hi van preguntar per la celeritat a l’hora de rebre el resultat, van dir que no ho consideraven tan urgent.
Els autors de l’estudi conclouen subratllant la idoneïtat dels centres de diagnòstic immediat de la infecció pel VHC per a què les persones UDI puguin realitzar-se en un sol centre totes les proves necessàries de cribratge del virus hepàtic. D’altra banda, aquests centres ofereixen programes d’intercanvi de xeringues on els usuaris de drogues injectables poden fer un ús supervisat i segur de les mateixes.
Font: infohep / Elaboración propia (gTt-VIH).
Referència: Latham N et al. Community-based, point-of-care hepatitis C testing: perspectives and preferences of people who inject drugs. J Viral Hepatitis, advance online publication, 23 February 2019.
