by Elena M. Estrada | 21/03/2023
Els nous tractaments de Gilead que es van començar a usar el 2015 van revolucionar l’avenç de la malaltia.
El Pla Estratègic de l’Hepatitis C que el Ministeri de Sanitat va posar en marxa el 2015 i els nous tractaments van canviar el rumb de la malaltia en només uns anys. Però encara queda un pas més per marcar història i que Espanya es converteixi en el segon país, després d’Islàndia, en assolir la seva eliminació a nivell mundial: diagnosticar als pacients perduts. Per aconseguir-ho els especialistes aposten pel cribratge per edat a través d’una prova de sang.
“El 2015, l’hepatitis C era la principal causa de cirrosi i trasplantament, no obstant, en uns anys s’ha convertit en residual. Els resultats dels tractaments han tingut un impacte assistencial impensable, fins i tot per nosaltres mateixos”, ha explicat José Luis Calleja, president de l’Associació Espanyola d’Estudis del Fetge (AEEH), en una trobada organitzada per Gilead sobre hepatitis virals on s’ha fet un balanç sobre la seva situació actual, així com la necessitat del diagnòstic integral i oportunista.
Concretament, els especialistes sostenen que la població espanyola nascuda entre el 1950 i el 1980 és la que hauria de realitzar-se una prova diagnòstica d’aquesta patologia almenys un cop a la vida. Una solució senzilla que ajudaria a localitzar a dos terços de pacients. Consistiria en un test de sang, que es pot fer en una analítica, i que detecta tant la presència d’anticossos com el virus actiu.
No obstant, aquest factor encara no forma part de l’estratègia nacional, però sí d’alguns plans regionals com a Cantàbria i Galícia, el que genera “desigualtats” al propi territori espanyol. “S’han d’aprofitar les oportunitats de contacte dels pacients amb el Sistema Nacional de Salut (SNS), optimitzar processos de cribratge i diagnòstic i no deixar a ningú enrere en l’abordatge”, ha ressaltat Calleja.
Més de 22.000 pacients sense diagnosticar
El 2030 és l’any marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per eliminar aquesta malaltia. S’espera que en aquest moment s’arribi a reduir la incidència un 90%, disminuir la mortalitat un 65% , diagnosticar al 90% dels pacients i que el 80% d’ells rebin tractament.
En aquest sentit, la posició d’Espanya està bastant avançada. Segons Manuel Romero, cap de Secció d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío, s’ha de posar el focus en les 76.5000 persones amb hepatitis C a Espanya que estan al SNS però “s’han perdut” i no reben tractament; i en diagnosticar a un terç de pacients (22.500 persones) amb infecció activa però que ho desconeixen. “El pla va ser ambiciós i ja van més de 160.000 pacients tractats, ara s’ha d’arribar als que queden”, ha sostingut Romero.
Des de la farmacèutica Gilead treballen tant en la investigació de nous tractaments com en la prevenció i detecció de la patologia dins i fora dels hospitals. Marta Velázquez, directora de la Unitat de Malalties Hepàtiques de Gilead Espanya, ha indicat que fa 20 anys que van començar a estudiar les opcions per combatre les hepatitis virals i en aquestes dues dècades han presentat set fàrmacs, que han servit per tractar a quatre milions de persones, 100.000 a Espanya.
D’una banda, ofereixen beques i suport a la generació de dades clíniques i farmacoeconomia per aconseguir la microeliminació de la mateixa; mentre que d’altra banda, busquen als pacients perduts a través de les bases de dades d’hospitals i intenten arribar a la població vulnerable amb unitats mòbils de cribratge, acreditacions de centres o xerrades de conscienciació.
Diagnòstic integral d’hepatitis virals cròniques
Per part seva, Javier Crespo, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, ha destacat que estem davant d’una “oportunitat històrica” per eliminar l’hepatitis C. “L’última maniobra per assolir el nostre objectiu és el diagnòstic integral de les hepatitis virals cròniques en una única extracció analítica. Tot i que es sospiti un virus, s’ha d’analitzar la resta, donat que comparteixen vies de transmissió i amb una sola consulta amb un únic tub de sang es pot aconseguir”, ha manifestat Crespo.
De fet, detectar a aquests pacients és fonamental degut a la carència de símptomes de la malaltia. Tal i com especifica Crespo, el 25% dels nous casos detectats tenen risc de desenvolupar cirrosi perquè se’ls hi detecta en nivells avançats.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 21/03/2023
L’impacte de la crisi climàtica a la salut: del global a l’específic del fetge
S’està reconeixent que la crisi climàtica és una de les majors amenaces per a la salut mundial del segle XXI, perquè el canvi climàtic s’associa a malalties.
Ja estem veient l’impacte negatiu a la salut mundial degut a l’augment de la temperatura i la contaminació de l’aire. Un episodi notable va ser l’onada de calor extrem a Europa a l’estiu del 2003, que va produir un excés de morts. S’estima que van ser 70.000 morts de més a tot Europa, de les quals el 20% a Londres i el 70% a Paris, atribuïdes al canvi climàtic induït per l’home o antropogènic.
El canvi climàtic també afecta als determinants socials i ambientals de la salut, com l’aigua i la seguretat alimentària, l’estat mental i un fàcil accés a l’atenció mèdica assequible, l’exercici i altres activitats físiques, la manca dels quals s’associen a canvis negatius que tenen efectes nocius a la salut a nivell mundial.
En particular i des de la perspectiva de l’hepatologia, la malaltia hepàtica causa aproximadament 2 milions de morts a l’any a tot el món, i aquesta xifra de pacients de malaltia hepàtica continua creixent. Els factors que causen el canvi climàtic i el deteriorament de la salut mundial en general també poden exercir un paper important en el desenvolupament d’una sèrie de malalties hepàtiques, la majoria de les quals (potser totes) són prevenibles. Aquesta explicació pot contribuir a l’observació que, entre el 1990 i el 2017, gairebé tots els països del món van informar de l’augment en la prevalença de la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, per les seves sigles en anglès). Aquesta és una malaltia hepàtica que té efectes climàtics i ecològics adversos.
Encara que es requereix més investigació per comprendre la connexió entre el canvi climàtic i la malaltia hepàtica, aquest comentari s’enfoca en dos punts: 1) l’efecte del canvi climàtic a la malaltia hepàtica i viceversa, i 2) com idear solucions des de l’hepatologia sostenibles que puguin abordar els reptes plantejats. Aquesta és una estratègia global considerant les especialitats relacionades amb l’hepatologia: gastroenterologia i endoscòpia així com una perspectiva global dels sistemes de salut.
Reflexions sobre possibles solucions d’Hepatologia Sostenible front al repte de les interaccions recíproques entre el canvi climàtic i la malaltia hepàtica
Veiem una clara necessitat d’educar-nos a nosaltres mateixos, als nostres pacients, al públic i a les autoritats sanitàries sobre la relació entre el canvi climàtic i la prevalença i l’atenció a la malaltia hepàtica. Hem d’avançar urgentment cap a un model d’atenció més sostenible a la malaltia hepàtica, destacant els seus beneficis potencials pels pacients i els sistemes d’atenció mèdica, tant en relació amb les finances individuals com institucionals, i no menys important per a la salut del planeta.
Com a enfocament general, es pot raonar que les mateixes intervencions podrien millorar tant el canvi climàtic com la malaltia hepàtica, per exemple, fomentant l’activitat física, com caminar i anar en bicicleta en lloc de transport motoritzat. Tot i que és intuïtiu que existeix un impacte de la pràctica de l’hepatologia clínica al medi ambient i una associació entre la malaltia hepàtica i el clima.
Alhora i juntament amb l’hepatologia, es desenvolupa el concepte d’un futur més sostenible per a l’endoscòpia, el qual ha estat promogut pel “Grup d’Endoscòpia Verda”, motivat per l’observació negativa que l’endoscòpia és la tercera font de malbaratament en un hospital típic.
Aquí es presenten algunes solucions que podrien reduir tant el canvi climàtic com les malalties hepàtiques.
1) Guia per a l’Hepatologia Sostenible
L’abordatge dels factors que es sap afavoreixen el canvi climàtic, és vital per restaurar i mantenir la salut del fetge humà i un medi ambient saludable. Per exemple, les dietes basades en plantes (a diferència de la carn vermella i els aliments ultraprocessats) tenen una empremta de carboni més baixa que una dieta occidental típica, i s’estima que estan associades amb una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de fins un 84% i un menor risc de NAFLD.
L’exercici regular redueix la incidència de fetge gras i, per tant, ha de promoure’s per reduir l’obesitat. Això es relaciona amb la dependència del transport motoritzat. Si la persona canviés un viatge al dia en cotxe per un en bicicleta, això reduiria l’empremta de carboni d’aquella persona en aproximadament 0,5 tones durant un any. Necessitem reformular l’obesitat i la NAFLD com a problemes socials, en lloc de centrar-nos únicament en la responsabilitat individual; necessitem fer campanya per instaurar mesures públiques (promoció de viatges actius, reducció de la contaminació de l’aire i dietes més saludables) que beneficiaran als nostres pacients, i a tots i també al medi ambient.
2) Serveis d’hepatologia sostenibles
La pràctica clínica sostenible s’han d’aplicar a totes les especialitats mèdiques i no són específiques de l’hepatologia, sinó que han d’adaptar-se per satisfer les circumstàncies de cada especialitat. La indústria de la salut és una font important de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial; als Estats Units, per exemple, el sector de la salut representa aproximadament el 8,5% de les emissions nacionals de carboni. El cost estimat de les deixalles al sistema d’atenció de la salut dels EUA és aproximadament el 25% de la despesa total en atenció de la salut. El sector assistencial ha de responsabilitzar-se de la seva contribució al canvi climàtic i prestar urgentment serveis sostenibles, inclosa l’atenció responsable a pacients amb malalties hepàtiques. Els objectius de l’atenció mèdica sostenible són la prevenció, l’empoderament i l’autocura del pacient, la prestació de serveis eficients i la provisió d’alternatives baixes en carboni.
Al simplificar la pràctica clínica, com repetició de proves i visites clíniques innecessàries, esperaríem reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que resulten de l’eliminació de materials d’un sol ús utilitzats i del transport motoritzat no necessari, millorant així la salut del planeta. S’han d’idear solucions creatives que minimitzin els costos relacionats amb les deixalles i els impactes ambientals negatius alhora que es preserven l’atenció al pacient i als avenços científics. En aquest context, hem de desenvolupar pautes i criteris per determinar si el seguiment dels pacients ha de ser presencial o en determinats casos mitjançant alguna forma de contacte remot, i amb quina freqüència. De manera similar, necessitem dades sobre el valor de les proves no invasives per avaluar la progressió de la malaltia i indicar la necessitat de proves invasives.
3) S’ha de posar èmfasi la prevenció primària en Hepatologia
Prevenir en lloc de curar és un tema clau de sostenibilitat descrit pel Centre per a l’Atenció de la Salut Sostenible del Regne Unit, que també va ser abordat recentment per la Comissió EASL-Lancet. A l’últim comentari no es va discutir específicament un vincle amb el canvi climàtic, potser destacant un manca de consciència a la comunitat d’hepatologia. La Comissió EASL-Lancet, que es va centrar en protegir a la propera generació de les complicacions i la mortalitat prematura per malaltia hepàtica, ha proposat enfocar la prevenció i el diagnòstic precoç en el tractament de les malalties hepàtiques, objectius fonamentals de l’Hepatologia pel futur proper. Aquest canvi conceptual també podria reduir l’impacte climàtic negatiu del sector salut.
4) Exemples de serveis sostenibles en Hepatologia (és a dir, prestació de serveis i alternatives baixes en carboni)
La pandèmia de COVID-19 ha precipitat una reavaluació de la prestació de serveis mèdics. Fins i tot abans de la pandèmia de COVID-19, es va parlar sobre una major prestació de serveis sostenibles dins de l’Hepatologia. Hi ha hagut un moviment cap a la reducció de l’ús de proves invasives mitjançant l’ús de biomarcadors serològics i algoritmes per diagnòstic diferencial clínic i bioquímic. Una endoscòpia ambulatòria, sense sedació, es pot realitzar durant una visita clínica de rutina, estalviant un viatge addicional del pacient per a l’endoscòpia i la necessitat d’acompanyament, i a més els materials d’un sol ús utilitzats per a la sedació. S’havien informat avenços amb la telemedicina abans que aquest servei es generalitzés, i va ser adoptat, per exemple, al lliurament de tractament de l’hepatitis C als reclusos a presons del Regne Unit.
L’era de la COVID-19 ha obligat als equips d’Hepatologia de tot el món a explorar diferents formes de treballar; moltes d’aquestes noves vies compleixen els criteris per a una atenció sanitària sostenible. En una unitat de trasplantament de fetge del Regne Unit, es va adoptar una via d’avaluació de trasplantament virtual, el que va resultar en una reducció significativa dels viatges de pacients. Les consultes per telèfon i vídeo (“virtuals”) s’han adoptat àmpliament i podrien comportar estalvis significatius de carboni (principalment a l’evitar els viatges dels pacients). Les dades d’hepatologia ambulatòria del Royal Cornwall Hospital al Regne Unit demostren que des de l’inici de la pandèmia, s’han estalviat més de 120.000 milles de pacients, gràcies a les consultes virtuals, amb un estalvi d’emissions de CO2 equivalent a 97 viatges en avió de Londres a Nova York (W Stableforth, comunicació personal, gener del 2022). No obstant, l’entusiasme per la telemedicina ha d’acollir-se amb cautela perquè cal més informació. L’Hepatologia ambulatòria virtual és atractiva, però pot no ser necessàriament la panacea per a un servei d’Hepatologia Sostenible.
La millora dels serveis d’Hepatologia amb una qualitat sostenible serà obligatòria a la pràctica clínica habitual, inclosa la reducció dels residus i les visites no necessàries a l’hospital en un ampli espectre de malalties hepàtiques, com en pacients estables i ben compensats amb cirrosi, hepatitis autoimmune, colangitis biliar primària, i NAFLD, per a qui les proves no invasives, la telemedicina i la detecció de varius poden ser suficients.
Una crida a l’acció a actualitzar-se
L’acció decisiva dins de la comunitat d’Hepatologia amb respecte a la crisi climàtica està endarrerida; i no es pot continuar amb “com sempre”. Les societats d’especialistes en hepatologia, juntament amb la ciutadania, els pacients, els polítics i els investigadors (que representen tant a la ciència com a la indústria) han de treballar junts per abordar les amenaces vinculades amb el canvi climàtic i la malaltia hepàtica. Aquelles persones que són conscients d’aquestes connexions clima-hepatologia han d’estar a l’avantguarda per treballar en aquests conceptes dins de les seves organitzacions. Un dels objectius del comentari actual és crear consciència dins dels àmbits de l’hepatologia sobre el vincle entre el canvi climàtic i la malaltia hepàtica. Les mesures pràctiques han de ser preses per metges individuals, departaments, organitzacions d’atenció mèdica i societats professionals. En conseqüència, els objectius més amplis dels hepatòlegs han de ser:
- Crear consciència sobre el vincle recíproc entre el canvi climàtic i la malaltia hepàtica, que inclou la formació pre-graduada a la facultat de medicina i la formació especialitzada.
- Facilitar la recerca sobre l’impacte del clima al fetge i l’atenció mèdica relacionada amb el fetge.
- Promoure la consciència de com les formes de vida poden tenir un impacte positiu en la prevenció de malalties hepàtiques i la crisi climàtica, i advocar per aquests canvis de comportament i estil de vida.
- Reduir els contactes d’atenció mèdica de baix valor en Hepatologia, per exemple, reduir les visites i procediments presencials que no siguin necessaris.
- Promoure serveis d’hepatologia sostenibles i bones pràctiques entre col·legues, principalment a través de conferències virtuals, simpòsiums i reunions interactives de grups petits intercalades amb reunions socials, educatives i presencials.
- Desenvolupar conjunts estandarditzats de mètriques (protocols) de sostenibilitat específiques per a Hepatologia.
- Advocar per inversions governamentals, per exemple, polítiques per reduir l’impacte nociu de l’alcohol, prohibir la comercialització de menjar ràpid, promoure aliments saludables i fer que l’exercici sigui gratuït i accessible per a tots.
Resum
Ha reconèixer-se l’associació entre el canvi climàtic i la salut i la malaltia hepàtica i la necessitat de Serveis d’Hepatologia Sostenibles. Com va dir el president Barack Obama a la Cimera sobre el Canvi Climàtic de l’ONU el 2014: “Som la primera generació en sentir l’impacte del canvi climàtic i l’última generació que pot fer quelcom al respecte”. Com a hepatòlegs, ara hem de tenir en compte aquest missatge i treballar junts per la salut dels nostres pacients i del planeta proporcionant una Hepatologia Sostenible des del punt de vista mediambiental.
Font: journal-of-hepatology.eu
Referència: https://doi.org/10.1016/j.jhep.2022.02.012
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 20/03/2023
Per a nosaltres és una satisfacció compta amb el Dr. Pere Ginés per aquesta entrevista que enfocarem des de la perspectiva de la utilitat del FibroScan® com a mètode de diagnòstic no invasiu de les malalties del fetge.
El Dr. Pere Ginés és hepatòleg clínic i investigador, s’ha dedicat durant anys al tractament i control de pacients amb malalties hepàtiques avançades, amb especial dedicació als pacients que presenten complicacions de la seva cirrosi i que ingressen a l’hospital.
Dra. Casanovas: Quina és la seva opinió amb respecte a l’assistència actual als pacients hepàtics?
Dr. Ginés: És necessari un canvi en l’orientació de l’assistència actual als pacients hepàtics, que està molt centrada en la immediatesa de les complicacions. En una època en què disposem de tractaments curatius i preventius front a les malalties hepàtiques, hauríem de ser molt proactius per detectar els casos en fases inicials. Per això, hem de canviar el paradigma actual, donat que els pacients hepàtics ingressen a l’hospital per complicacions de la seva malaltia i sabem que podrien ser diagnosticats molt abans. Aquí és on hem de fer el canvi. És molt important detectar la malaltia hepàtica de forma precoç en lloc d’esperar a què aparegui. Per això s’han de desenvolupar i avaluar programes de cribratge que suposarien un canvi qualitatiu a la pràctica clínica.
La malaltia evoluciona d’una forma gradual i progressiva, des d’una etapa asimptomàtica que pot durar anys fins a l’aparició de símptomes i complicacions, és la fase de cirrosi descompensada que és comuna en totes les causes de malaltia crònica del fetge. En aquesta etapa, el pacient requerirà d’hospitalització pateix un deteriorament en la seva qualitat de vida i augmenten les possibilitats de mortalitat.
Dra. Casanovas: Des de fa anys, es disposa del FibroScan®, un aparell que permet quantificar l’estadi de fibrosi. Es tracta d’un mètode no invasiu del que es té experiència a tot el món i que ha estat plenament validat.
El Dr. Pere Ginés i el seu equip d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona coordinen el projecte europeu LiverScreen, finançat per la Unió Europea. La base del projecte és la detecció de l’estadi de fibrosi a través del FibroScan® a la població general. Amb aquest mètode no invasiu que és específic, fàcil d’usar i rendible per a l’avaluació de la fibrosi hepàtica es pretén realizar un diagnòstic precoç de l’afectació hepàtica i aconseguir una disminució de la mortalitat de causa hepàtica. A més, LiverScreen avalua la prevalença de fibrosi hepàtica dins de subgrups en funció dels factors de risc per a la salut i utilitza aquest coneixement per afinar en la cerca de casos. Al finalitzar el projecte, l’objectiu és disposar d’un programa d’intervenció per a la detecció precoç, específic i basat en la població, per a les malalties hepàtiques cròniques a Europa.
Entre els seus diversos objectius, el projecte LiverScreen donarà a conèixer la prevalença real, no l’estimada, de les malalties hepàtiques a la població general a Europa, que a dia d’avui no es coneix donat que són malalties asimptomàtiques durant anys.
El projecte LiverScreen s’està desenvolupant a 8 països europeus i preveu l’estudi de 30.000 persones de la població general que, en cas de presentar resultats anormals, són derivats a l’hospital per realitzar altres exploracions complementàries.
Dr. Ginés: Actualment, la tècnica no invasiva per avaluar la fibrosi del fetge és el FibroScan®, tot i que en un futur és possible que estiguin disponibles altres tècniques pel diagnòstic no invasiu i per a la detecció precoç de les malalties del fetge.
Dra. Casanovas: En la seva opinió, quin és el rol de les associacions de pacients hepàtics?
Dr. Ginés: Les associacions de pacients amb malalties hepàtiques tenen un paper molt important per millorar la informació sobre les dolències del fetge, en particular sobre les malalties hepàtiques cròniques, tant pels pacients i familiars, com dirigida a les autoritats sanitàries.
La informació i el suport proporcionat per les associacions de pacients és de gran utilitat, doncs contribueix a millorar els coneixements sobre el que s’ha de fer per tenir un fetge sa, en relació a l’alcohol, poc o res a les persones que ja tenen malaltia del fetge, dieta sana, realització d’exercici físic i hàbits saludables en general.
Dra. Casanovas: Actualment la cirrosi originada per l’hepatitis C està disminuint a tot el món gràcies al tractament amb fàrmacs antivirals, però la prevalença de la cirrosi deguda al consum nociu d’alcohol i, sobretot, a la malaltia per acúmul de greix al fetge està augmentant a Europa i globalment. La malaltia hepàtica per acúmul de greix s’associa a trastorns metabòlics com l’obesitat o la diabetis de tipus 2, i afecta, aproximadament, a un 25% de la població mundial. Encara que només una part dels pacients amb malaltia hepàtica per greix desenvoluparan cirrosi, el principal factor predictiu és l’existència de fibrosi hepàtica amb progressió variable a cirrosi.
Dr. Ginés: Efectivament, conèixer l’estadi de fibrosi al fetge a la població general és útil per dissenyar estratègies de cribratge que ens permetin diagnosticar de forma precoç la malaltia hepàtica amb risc de progressió. Actualment, malauradament, no disposem d’aquestes estratègies en l’àmbit de la Salut Pública.
Dra: Casanovas: El projecte LiverScreen no parteix de zero. Dos estudis liderats pel Dr. Pere Ginés ja van posar de manifest que el FibroScan® o elastografia hepàtica com a tècnica no invasiva per mesurar la rigidesa del fetge, és una estratègia eficaç i rendible en la detecció precoç de la malaltia hepàtica crònica.
En el primer estudi, es van avaluar més de 3.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es va veure que prop d’un 4% tenien una malaltia hepàtica avançada sense diagnosticar i amb risc de desenvolupar cirrosi o càncer de fetge.
En el segon estudi, els investigadors van incloure 6.295 participants de sis països diferents (França, Espanya, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Hong Kong) que havien participat en estudis prospectius independents realitzats amb anterioritat. Es va demostrar que la detecció de fibrosi hepàtica amb algoritmes optimitzats és una intervenció de Salut Pública altament rendible, especialment en les primeres etapes de fibrosi.
Amb el nou projecte, es volen confirmar els resultats previs en un número major de persones i països i avaluar el potencial del FibroScan® o elastografia hepàtica, en el cribratge de malaltia hepàtica crònica a la població general. També es realitzarà una anàlisi bioestadística per crear algoritmes que permetin identificar quins són els grups de risc. Quin és l’objectiu d’aquesta estratègia?
Dr. Ginés: El nostre objectiu és que aquesta estratègia que proposem s’implementi als sistemes sanitaris de tot Europa, amb el que es convertiria en el primer programa de detecció precoç dirigit al cribratge d’una malaltia no oncològica.
Font: ASSCAT
*Podeu saber més sobre el Projecte Europeu LiverScreen, clicant aquí.
by Elena M. Estrada | 20/03/2023
El fetge gras és una de les majors preocupacions dels hepatòlegs actualment, que adverteixen que en 10 anys serà la principal causa del càncer de fetge.
El creixement d’aquesta malaltia hepàtica porta als especialistes a advertir de la necessitat de prevenir-la des de l’atenció primària sempre que tinguin un pacient que reuneixi un o més factors de risc: diabetis, hipertensió i obesitat. “Pràcticament u 70% dels diabètics de més de 50 anys tenen fetge gras. Se’ls hi fa seguiment de la vista, del ronyó i dels peus per prevenir danys que pugui provocar la diabetis, però el fetge no es mira”, ha advertit el Dr. José Luis Calleja, president de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH).
Per revertir aquesta manca d’atenció sobre el fetge en pacients que manifesten una síndrome metabòlica sistèmica, que comporta obesitat, diabetis i hipertensió, l’AEEH treballa ja amb les tres societats científiques de medicina de família i la de Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició en el desenvolupament d’un consens per a què el fetge també sigui objecte de revisió en aquests pacients. “Necessitem un abordatge global. A Espanya aquest abordatge no s’inclou encara a les guies de pràctica clínica, però la societat americana ja inclou el fetge com un target específic en la diabetis”, apunta el Dr. Calleja, que exerceix com a cap del Servei de Gastroenterologia i Hepatologia, Hospital Universitari Puerta del Hierro.
Els hepatòlegs destaquen que és la manera de tenir un diagnòstic precoç del fetge gras, que pot fer-se mitjançant una analítica i una ecografia abdominal. “Un recent estudi sobre més de 17.000 persones indica que si existeix almenys un factor de risc, tres de cada quatre persones poden tenir una hepatopatia crònica”, ha senyalat la Dra. Sabela Lens, hepatòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona. La malaltia ja afecta a més de 10 milions de persones a Espanya.
Prop del 20% d’aquests pacients poden presentar esteatohepatitis i, d’ells, 400.000 presentarien ja una cirrosi hepàtica. No es sap amb certesa la xifra perquè molta gent desconeix que té aquesta malaltia. “Les patologies del fetge són silents, gairebé no generen símptomes específics, pel que es diagnostiquen en fases avançades, quan han progressat a fibrosi o, en el pitjor dels casos, a cirrosi, el que dificulta la reversió del dany hepàtic”, ha lamentat el Dr. Calleja.
Per això l’AEEH està immersa en el desenvolupament d’un pla de prevenció que vol presentar al Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes abans que finalitzi l’any. Senyalen que Espanya no té un pla nacional sobre patologies del fetge i consideren que la seva posta en marxa és fonamental. L’especialista destaca que són malalties “molt prevenibles” ja que, si el pacient perd pes, deixa de beure alcohol, es cura l’hepatitis C o cessa en qualsevol factor de risc de malalties del fetge, aquest òrgan “és molt agraït i recupera la seva funció de manera molt freqüent”.
“Més de 50 professionals estan treballant en un document que va dissenyarà quines accions es poeten fer a nivell social, des del sistema sanitari i els professionals i des de l’Administració per a la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament de la malaltia hepàtica”, ha detallat el president de l’AEEH, que confia en què aquest esborrany sigui el brot del pla nacional sobre patologies del fetge. “És urgent desenvolupar-lo i aprovar-lo”, ha afirmat l’especialista.
La preocupació sobre el fetge gras és doble pel seu impacte en adolescents i joves, segment en el qual estudis recents han estimat que fins a vuit de cada deu persones amb sobrepès presenten ja fetge gras, i es troben en risc de desenvolupar una cirrosi a edats tempranes. El consum d’alcohol en els més joves preocupa als hepatòlegs, que adverteixen de la manca de sensibilització en la societat sobre els riscos de consumir-lo. “El 50% dels ingressats en una planta de digestiu dels hospitals a Espanya estan allà per un problema d’alcohol”, ha avisat el president de l’AEEH.
D’altra banda, la presència de càncer de fetge en pacients amb fetge gras a Espanya s’ha triplicat en l’última dècada. A Espanya es diagnostiquen 6.600 nous casos de càncer de fetge cada any, la meitat ja en estadis avançats, el que redueix cinc cops les seves possibilitats de supervivència. De nou el Dr. Calleja senyala la importància de la prevenció. “Als pacients diagnosticats amb fetge gras els posem en un programa de cribratge de càncer amb ecografies semestrals. El diagnòstic precoç és molt important, perquè la diferència entre trobar un petit tumor de 1,5 centímetres o un de sis centímetres, avançat, és viure o morir”.
Font: isanidad.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 20/03/2023
Espanya és un dels països que lidera la lluita contra l’eliminació de l’hepatitis C i podria convertir-se en el segon país del món en eliminar-la. Per això, els experts subratllen la necessitat d’aprofitar totes les oportunitats de diagnòstic existents.
Gilead compleix 20 anys transformant el curs de les hepatitis virals gràcies al seu compromís amb l’eliminació de l’hepatitis C, curar els virus B i D. Els tractaments de Gilead en Hepatitis C han generat importants estalvis sanitaris i econòmics. El compromís de Gilead va més enllà del desenvolupament de fàrmacs innovadors i inclou el desenvolupament i suport de nombroses iniciatives de diagnòstic, derivació i tractament alineades amb les estratègies d’eliminació.
Des de la posta en marxa del ‘Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C’, a Espanya s’han tractat més de 161.000 pacients amb unes taxes de curació en torn al 95%, el que mostra l’esforç realitzat per transformar la vida d’aquests pacients i situar al nostre país com una referència en aquest camp. De fet, Espanya podria convertir-se en el segon país del món en eliminar l’hepatitis C, després d’Islàndia.
Malgrat els esforços realitzats, encara existeixen més de 76.500 persones amb el VHC entre la població general, de les quals 22.500 tenen la infecció activa per VHC i no han estat diagnosticades. Per això, és fonamental aprofitar totes les oportunitats per diagnosticar als pacients, posant el focus en aquelles iniciatives encaminades a millorar la seva prevenció, detecció temprana, tractament i maneig integral. Aquesta ha estat una de les principals conclusions a la qual han arribat els experts que han participat a la trobada organitzada per Gilead Sciences, ‘Workshop sobre les hepatitis virals: situació actual i diagnòstic integral i oportunista’.
El Dr. Manuel Romero, cap de la Secció d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío, s’ha mostrat orgullós de l’aconseguit en aquest camp; no obstant, ha reclamat un esforç addicional per no deixar a cap pacient enrere i aconseguir l’objectiu d’eliminació de l’OMS. “Tenim pacients perduts al servei d’urgències, també en atenció primària o que es troben fora del sistema, als quals s’han de sumar aquells que formen part de poblacions vulnerables, com poden ser les persones sense llar. A totes aquestes persones ens cuesta més trobar-los i, per aquest motiu, el nostre gran repte és identificar-los, ja que avui en dia, un pacient trobat és un pacient tractat i curat”, ha explicat.
Tots els participants han subratllat la revolució que va suposar l’arribada dels nous antivirals d’acció directa que van permetre transformar l’abordatge d’aquesta infecció. El Dr. José Luis Calleja, president de l’Associació Espanyola d’Estudis del Fetge (AEEH), ha indicat que “el 2015, l’hepatitis C era la principal causa de càncer, cirrosi, de trasplantament hepàtic… L’arribada dels tractaments per aquest virus ha produït una transformació sanitària sense igual. No només ha permès curar als pacients, sinó que ha generat importants estalvis pel sistema sanitari al reduir-se els trasplantaments, les complicacions hepàtiques, etc.”.
A més, s’ha ressaltat l’enorme retorn generat per aquests tractaments que han permès importants estalvis al sistema sanitari. En aquest sentit, s’ha citat un estudi recent en què ha quedat patent que, durant els anys 2015-2019 a Espanya, els tractaments AAD de Gilead han reduït significativament la mortalitat per causes hepàtiques (-82%), les complicacions hepàtiques (-89% de cirrosi descompensades, -77% de carcinomes hepatocel·lulars, -84% de trasplantaments hepàtics), així com el cost associat al maneig d’aquestes complicacions (-770M€) al llarg de tota la vida dels pacients. Així, s’ha generat un estalvi de 274M€ al SNS.
Col·laboració de totes les parts
El Dr. Calleja ha recordat que existeixen sis Plans Regionals d’Eliminació de l’Hepatitis C a Espanya amb diferent abast i enfocament, però amb l’objectiu comú de diagnosticar nous casos aprofitant les oportunitats de contacte dels pacients al SNS. En aquest sentit, ha indicat que aconseguir un diagnòstic oportunista en determinats perfils de pacients (a urgències, pre-cirurgia…), així com implementar el diagnòstic integral de les hepatitis virals; optimitzar els processos de cribratge i diagnòstic mitjançant l’automatització i eines informàtiques; o impulsar l’abordatge en poblacions vulnerables o amb majors factors de risc, són estratègies que estan donant els resultats buscats i en les quals s’ha de seguir incidint.
A aquest respecte, el Dr. Javier Crespo, cap de Servei de Digestiu de l’Hospital Marqués de Valdecilla, ha recordat que l’eliminació del VHC requereix aprofitar totes les oportunitats de diagnòstic, com el cribratge etari o als serveis d’urgències i/o AP o, o on és possible aconseguir un diagnòstic ràpid i integral de les hepatitis virals cròniques gràcies a una única extracció analítica i, així, propiciar l’accés a un tractament eficaç. “Davant la sospita de qualsevol virus (VHC, VHB, VHD o VIH) és necessari testar tots els altres. D’aquesta forma, aprofitem el diagnòstic en una única consulta i una única extracció, el que permet fer-ho tot més eficient i garantir el resultat”, senyala.
Fem compromís de Gilead amb les hepatitis virals
En el transcurs de la presentació, Marta Velázquez, directora de la unitat de negoci de malalties hepàtiques de Gilead, ha emfatitzat que Gilead ha tingut i té un paper fonamental en la transformació del curs del VHC i seguirà treballant amb totes les parts implicades fins aconseguir la seva total eliminació a través d’iniciatives que assegurin el diagnòstic i tractament de tots els pacients.
Aquest any, la companyia compleix dues dècades d’innovació en hepatitis virals des de que, el 2003, iniciés el seu camí amb el primer tractament pel VHB. Des del 2014, Gilead compta amb un portfoli de tractaments antivirals per curar l’hepatitis C, i més de 4 milions de persones a tot el món han rebut aquests tractaments, i 100.000 a Espanya.
Conscient de la necessitat de seguir col·laborant amb administracions públiques, societats científiques i associacions sanitàries per avançar en l’eliminació de l’hepatitis C, Marta Velázquez ha indicat que “ens sentim molt orgullosos dels acords i col·laboracions que desenvolupem amb totes les parts implicades, Societats Científiques, pacients i professionals sanitaris, per transformar la vida dels pacients amb aquesta infecció. Treballem en això des de fa molt de temps i seguirem fent-ho fins aconseguir l’eliminació”.
A Espanya, Gilead ha desenvolupat una ambiciosa estratègia amb qual dóna suport a projectes innovadors tant dins de l’hospital com als diferents centres sanitaris, amb l’objectiu de seguir diagnosticant i derivant a tots els pacients infectats. Sempre alineats amb les recomanacions de les societats científiques i donant suport amb aquests projectes als plans d’eliminació autonòmics i als professionals en el seu objectiu d’assolir l’eliminació de la malaltia. Així, entre aquests projectes, cal destacar les Beques Gilead a projectes de Microeliminació en Hepatitis C que, juntament amb l’AEEH, acaba de decidir la seva 5ª convocatòria becant 15 projectes; o Detect-C, un projecte en col·laboració amb Socidroalcohol a través del qual es proveu de kits de diagnòstics a aquells centres que atenen poblacions vulnerables que ho sol·licitin per facilitar el diagnòstic d’aquests pacients.
Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
