Gilead premia les iniciatives que promouen la millora de vida dels pacients

Gilead premia les iniciatives que promouen la millora de vida dels pacients

La farmacèutica Gilead ha celebrat aquest dijous la II Edició Community Grants & Donation Programs, dins del marc de les Beques Gilead.

La farmacèutica Gilead ha celebrat aquest dijous la II Edició Community Grants & Donation Programs, dins del marc de les Beques Gilead. Sota el lema ‘Compromís i innovació per transformar el present’, la companyia ha tornat a celebrar aquest esdeveniment 16 mesos després de la primera edició i que busca “reconèixer bones pràctiques”, tal i com ha expressat la conductora de l’acte, la periodista Mónica Carrillo.

Gràcies al compromís de Gilead, s’ofereix suport i finançament a projectes d’associacions i organitzacions que busquen el benefici dels pacients. En àrees tan diverses com l’educació per a la salut, el diagnòstic precoç, l’impuls dels cribratges, la reducció de l’estigma o la protecció de la salut mental, la companyia ha aportat, fins al moment 3,5 milions d’euros en favor de persones amb VIH, malalties oncohematològiques o hepàtiques.

Acte seguit ha parlat María Río, directora de Gilead España, qui ha assegurat que “no hi ha major recompensa” per a l’empresa que saber que “tot l’esforç té un impacte positiu en els pacients. En aquest sentit, s’ha dirigit als representants de les associacions i organitzacions i els hi ha assegurat que són el “referent” per a la farmacèutica.

En relació als retards diagnòstics derivats de la pandèmia de la COVID-19, Río ha recordat que Espanya portava “una trajectòria boníssima” en VIH que, alhora, “estava bastant alineat amb l’hepatitis C”. “Durant els moments més durs de la crisi sanitària, quan l’Administració fallava, va haver-hi organitzacions que van ser un referent pels pacients”, ha subratllat.

Finalment, María Río ha fet una crida a “reprendre la bona tendència” que estava dibuixant el nostre país fins els primers mesos del 2020. “Hi ha moltes persones vàlides que han de ser un motor per a què això succeeixi, tenint present que no podem deixar a ningú enrere, ha precisat la representant de Gilead.

La cronicitat, un repte

Instants després s’ha celebrat la taula titulada ‘La cronicitat. Els aprenentatges del COVID, les oportunitats del futur’. Tal i com ha advertit Eva Pérez, presidenta de la Federació Nacional Espanyola de Trasplantats Hepàtics (FNETH), “la pandèmia ha aturat els nous diagnòstics i el seguiment d’altres. És necessari tornar a reprendre aquella força que teníem per veure si arribem a ser el segon país que assoleixi l’eliminació de l’hepatitis C”.

Segons Concha Amador, presidenta de SEISIDA, “hi ha hagut altres víctimes de la pandèmia, persones amb malalties que no COVID-19”. “A Espanya haurà de passar temps fins que puguem dimensionar què és el que ha passat aquests mesos”, ha ressaltat.

Marcos Martínez, gerent del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (GEPAC), ha recordat que “podem fer coses per pal·liar la situació, però no podem recuperar el temps”. “Hi ha informes de societats mèdiques que indiquen gairebé un 30% menys de primers diagnòstics en malalties hematològiques, el que suposa la progressió de la malaltia, estadis més avançats i una influència directa en els tractaments, que seran més agressius, a més d’un major cost pel Sistema Nacional de Salud”, ha expressat.

Finalment ha parlat Reyes Velayos, presidenta de CESIDA. “Ens preocupa molt el diagnòstic tardà, pel que el repte principal és l’accés prioritari a la PrEP a les persones que tenen major risc de contraure el VIH, així com la normalització del mateix. Així mateix, necessitem que s’inverteixin recursos per a tots els malalts crònics”, ha asseverat.

Per últim ha tingut lloc el lliurament de reconeixement a totes les associacions i organitzacions que treballen en benefici dels pacients, entre elles, l’ASSCAT.

 

Font: consalud.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Identifiquen factors genètics implicats en l’evolució de la lesió hepàtica

Identifiquen factors genètics implicats en l’evolució de la lesió hepàtica

Investigadors andalusos creen una eina predictiva per a pacients curats d’hepatitis C.

L’Hospital Universitari de Valme de Sevilla ha estat guardonat amb el Premi a la Millor Comunicació presentada al congrés nacional del Grup d’Estudi d’Hepatitis Víriques i la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica, celebrat recentment. La investigació és de caràcter nacional multicèntrica i està dirigida per l’equip de recerca de Malalties Infeccioses i Microbiologia de l’Hospital Universitari de Valme de Sevilla sobre Virologia Clínica i ITS. L’objectiu de la mateixa és predir el risc de descompensacions o desenvolupament de càncer hepàtic en aquells pacients curats d’hepatitis C, amb o sense infecció per VIH concomitant. Per això, es basa en la implicació de factors genètics sobre el pronòstic de la malaltia després de la curació.

Anaïs Corma és la coordinadora d’aquest treball; l’investigador principal és Juan Antonio Pineda i el co-investigador principal Luís Miguel Real. L’objectiu general d’aquest estudi és dissenyar una eina per pronosticar qui després de la curació de l’Hepatitis C no evolucionaran malament de per vida i, per tant, no han d’estar vinculats per sempre a estudis innecessaris i fins i tot invasius, podent ser donats d’alta de forma segura.

L’anàlisi genètica dirigida permet esbrinar quins factors s’associen als canvis en la rigidesa hepàtica abans i després del tractament. L’anàlisi de seqüenciació massiva del genoma, permet comprovar que certs polimorfismes genètics (variants del gen) estan associats amb canvis en la rigidesa hepàtica, permetent predir amb això el pronòstic dels pacients.

 

Font: diariodesevilla.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

L’Hospital Clínic renova el seu lideratge mundial en el tractament del càncer de fetge

L’Hospital Clínic renova el seu lideratge mundial en el tractament del càncer de fetge

El centre actualitza la seva guia de pràctica clínica, publicada per primer cop fa 35 anys. S’incorporen nous tractaments, com la immunoteràpia o la radioembolització, a més del perfil dels pacients.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha renovat el seu lideratge mundial en tractament del càncer de fetge mitjançant l’actualització del model BCLC (Barcelona Clínic Live Cancer), les guies d’abordatge de la malaltia que es recomanen a nivell internacional.

Aquest any es compleixen 35 anys de la redacció del BCLC, un model que ha convertit al Clínic en referent mundial en el tractament del càncer hepàtic, una patologia que constitueix la primera causa de mort entre les malalties del fetge. La guia s’ha anat actualitzant amb els anys, al ritme dels avenços científics.

En aquesta última actualització dissenyada pels investigadors, publicada a la revista Journal of Hepatology, s’inclouen els nous tractaments d’immunoteràpia i un apartat d’ajuda per a la presa de decisions en el tractament del carcinoma hepatocel·lular, el tipus més freqüent de càncer de fetge.

“A diferència d’altres classificacions, com la del càncer de pulmó (TNM), en aquesta s’incorporen les característiques del pacient: l’edat, la seva disponibilitat pel tractament, la presència d’altres malalties… En una sola fotografia t’ofereix la millor opció de tractament en funció de l’evidència patològica i de la seva aplicabilitat en funció de les característiques de cada pacient”, explica la investigadora María Reig, cap de la unitat d’Oncologia Hepàtica del Clínic-IDIPABS.

“Disposar d’un major nombre de tractaments, com la immunoteràpia, l’ampliació dels criteris de trasplantament o la radioembolització (un tractament no quirúrgic), també fa que el procés de prendre una decisió terapèutica sigui més complex. Per aquesta raó, la nova versió del BCLC incorpora un apartat per a la presa de decisions en la pràctica clínica”, agrega.

Cada actualització suposa una millora de la guia. En edicions anteriors s’havia criticat l’absència de valors i preferències dels pacients, un altre dels aspectes que s’han incorporat a la classificació, a l’igual que els tractaments a domicili o els procediments que no requereixen l’ingrés hospitalari del pacient.

“El càncer de fetge afecta habitualment a pacients amb malalties hepàtiques cròniques. Aquest tipus de tumor constitueix la tercera causa de mort per càncer al món, si bé els nous tractaments han incrementat substancialment la taxa de supervivència en els últims anys. Amb el trasplantament les possibilitats de supervivència s’han incrementat en 5 anys i amb la immunoteràpia, en 2,5 anys”, explica la doctora Reig.

Des de l’última actualització del model BCLC, el 2018, la investigació ha propiciat avenços significatius en l’avaluació pronòstica i, especialment, en el tractament del carcinoma hepatocel·lular. Els investigadors de la unitat d’Oncologia Hepàtica del Clínic han participat activament en aquest desenvolupament. L’equip ha presentat l’actualització del model BCLC a través d’un acte telemàtic, El futur del càncer de fetge, que reuneix a 800 especialistes de tot el món.

“Es tracten temes poc habituals, com la microbiota, la intel·ligència artificial o l’evolució de tractaments no quirúrgics, que marcaran el tractament del càncer hepàtic en els propers cinc anys”, indiquen fonts del Clínic.

 

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Per què el fetge és un dels òrgans més danyats amb la diabetis?

Per què el fetge és un dels òrgans més danyats amb la diabetis?

El fetge és un dels òrgans més afectats en les persones diabètiques. De fet, la prevalença de fetge gras no alcohòlic en les persones amb diabetis tipus 2 pot arribar fins al 70%, i és major com major és el nombre dels factors de risc relacionats amb la resistència a la insulina presents: obesitat i especialment obesitat abdominal, dislipèmia amb hipertrigliceridèmia, i hipertensió arterial.

Antonio Pérez Pérez, president de la Societat Espanyola de Diabetis (SED), en una entrevista amb Infosalus, recalca que l’existència de diabetis tipus 2 s’ha associat amb una progressió més ràpida a fases més avançades de l’afectació hepàtica com l’esteatohepatitis (malaltia del fetge per la qual s’acumula greix, tant en persones alcohòliques com en las que no consumeixen), la fibrosi avançada, la cirrosi, i el carcinoma hepatocel·lular.

A més, sosté que la presència de fetge gras no alcohòlic en las persones amb diabetis es relaciona amb major mortalitat, tant dependent com no dependent de complicacions hepàtiques. “Per això, s’ha suggerit que el fetge gras no alcohòlic hauria de ser considerat una complicació de la diabetis tipus 2 (DM2)”, indica l’expert.

Segons indica, és probable que aquesta associació sigui el resultat de mecanismes patogènics freqüents, sent l’epidèmia simultània d’obesitat, “sens dubte algun”, el factor accelerador més important.

Però, en què consisteix la malaltia per fetge gras no alcohòlic? El doctor Pérez explica que es caracteritza per l’acumulació excessiva de lípids (àcids grassos, triglicèrids i colesterol) en el citoplasma dels hepatòcits (cèl·lules que realitzen la major part de les funcions del fetge), associada amb la insulinorresistència. “Està considerada la primera causa d’hepatopatia crònica (malaltia del fetge) als països occidentals”, agrega.

Això sí, recorda que els mecanismes que condueixen al desenvolupament i a la progressió del fetge gras no alcohòlic no es coneixen per complet, si bé està àmpliament acceptat que els episodis inicials són dependents del desenvolupament d’obesitat i de resistència a la insulina, que també són factors essencials en el desenvolupament de la diabetis tipus 2.

“La resistència a la insulina es considera una peça clau en la fisiopatologia de la malaltia per fetge gras no alcohòlic, associada amb l’augment en el dipòsit de greix i la fibrosi, i augmenta substancialment el risc de desenvolupar DM2, el que ens indica que la malaltia per fetge gras no alcohòlic pot predir el desenvolupament de la diabetis”, afegeix.

Segons aclareix aquest especialista, això justifica la forta associació entre el fetge gras no alcohòlic i la diabetis, i que el fetge gras no alcohòlic té major risc de progressar a patologies hepàtiques greus, com la cirrosi o el carcinoma hepatocel·lular i, conseqüentment, pot comportar una major mortalitat.

Segons prosegueix el president de la SED, el diagnòstic del fetge gras no alcohòlic requereix l’evidència d’esteatosi hepàtica (excés de greix en el fetge) i en més del 5% dels hepatòcits, d’acord amb l’anàlisi histològica, i en més del 5,6%, d’acord amb estudis per ressonància magnètica; així com l’exclusió d’altres malalties hepàtiques i d’altres causes d’esteatosi; a banda de descartar un consum d’alcohol superior a 30 grams al dia en homes i de 20 grams al dia en dones, encara que es pot solapar amb l’hepatopatia alcohòlica.

D’altra banda, aquest expert ressalta que la malaltia cardiovascular és la primera causa de mort als pacients amb malaltia hepàtica grassa no alcohòlica, seguida del càncer i finalment de l’hepatopatia (malaltia del fetge).

Igualment, sosté que els pacients amb malaltia hepàtica grassa no alcohòlica també tenen major risc de presentar insuficiència renal crònica, alhora que aquesta patologia s’associa amb neoplàsia i amb patologia metabòlica òssia, com osteoporosi o dèficit de vitamina D1.

“La segona causa de mort entre els pacients amb malaltia hepàtica grassa no alcohòlica és el càncer, tant gastrointestinals (colon, esòfag, estómac o pàncreas) com extraintestinals (ronyó o mama), el que fa sospitar que aquesta patologia hepàtica pogués promoure el desenvolupament de neoplàsies”, assevera l’especialista.

La importància de detectar la malaltia a temps

Segons el doctor Pérez, la identificació precoç d’aquests pacients ajudaria a millorar el seu pronòstic, a través d’una intervenció individualitzada, en funció del grau d’afectació hepàtica, dels factors de risc metabòlics presents i del risc cardiovascular, el que es tradueix en la necessitat d’un abordatge multidisciplinari entre metges d’Atenció primària, endocrinòlegs i hepatòlegs.

“L’existència de fetge gras no alcohòlic en un pacient amb diabetis mellitus tipus 2 identifica un subgrup de pacients metabòlicament complexos i amb major risc de desenvolupar complicacions cardiovasculars i microangiopàtiques. A més, la diabetis és un marcador de la progressió de la malaltia hepàtica. Tot això condiciona que el tractament d’aquests pacients resulti un repte i representi un escenari clínic que justifiqui la utilització d’opcions terapèutiques específiques”, aclareix el president de la Societat Espanyola de Diabetis.

En última instància, subratlla que les mesures terapèutiques “inicials i imprescindibles” en els pacients amb diabetis i malaltia hepàtica grassa no alcohòlica són els canvis nutricionals (reducció del greix i restricció calòrica), l’augment de l’activitat física i la reducció del pes: “Totes aquestes mesures redueixen la resistència a la insulina i la majoria dels factors de risc cardiovascular”.

Amb relació al pes corporal, el doctor Pérez aposta per reduccions superiors o iguals al 5% mitjançant mesures dietètiques o amb intervenció farmacològica ja que, segons indica, ofereixen beneficis metabòlics des del punt de vista de la resistència a la insulina, el control glucèmic, l’adipositat global i especialment l’adipositat ectòpica, inclosa l’esteatosi hepàtica.

Pèrdues de pes majors, en el marge del 8-10%, diu que aconsegueixen, a més, millores en les característiques histològiques de l’esteatohepatitis no alcohòlica; a banda per suposat de les grans reduccions de pes obtingudes mitjançant la cirurgia bariàtrica, a més de la remissió de la diabetis i la reducció de la mortalitat cardiovascular a llarg termini, aconsegueixen millorar en la majoria dels pacients l’esteatohepatitis i fins i tot la fibrosi.

“Aquestes dades reforcen la necessitat de la intervenció sobre el pes en els pacients amb diabetis tipus 2 i malaltia hepàtica grassa no alcohòlica, com a part essencial del tractament per reduir la càrrega de la malaltia”, sentencia el president de la SED, el doctor Antonio Pérez.

 

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

 

 

Els nutricionistes catalans demanen més restriccions horàries en la publicitat de productes ensucrats i la seva retirada dels espais públics

Els nutricionistes catalans demanen més restriccions horàries en la publicitat de productes ensucrats i la seva retirada dels espais públics

El Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (Codinucat) aprova la restricció de la publicitat de productes ensucrats en canals i horaris infantils, però reclama al Ministeri de Consum que augmenti la franja horària en què es prohibeixi aquesta publicitat i eliminar-la dels espais públics. També demana suprimir aquests productes de les màquines de vending de les escoles i prohibir-los als plecs de condicions de la restauració col·lectiva.

La presidenta del Col·legi, la Dra. Nancy Babio, assenyala que la mesura “no s’hauria de limitar a restringir només la publicitat i en un determinat horari, sinó que caldria dur a terme una política de salut pública integral i intersectorial de promoció d’una alimentació saludable”. Així, el Codinucat també demana que es facin campanyes positives de conscienciació sobre els perills que té per a la salut el consum de productes ensucrats. Aquestes accions es farien amb una estratègia pedagògica similar a la que s’empra per promoure la necessitat de caminar, nedar o rentar-se les dents.

Babio també ha apuntat que l’exclusiva limitació dels anuncis en un horari determinat podria comportar que es dupliquessin a l’horari permès. “La publicitat d’aliments de baixa qualitat nutricional (alts en sucres, greixos i sal) com les begudes ensucrades, els snacks, i la majoria dels aliments ultraprocessats) influeix en les preferències dels nens, la compra i els patrons de consum, alhora que naturalitza el consum de productes nocius per a la salut”, emfatitza la presidenta.

El Codinucat també destaca en aquest sentit les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) entre les quals cal assenyalar “que la regulació a la televisió s’ha d’ampliar a tots els programes adreçats als infants d’entre 12 i 18 anys, regulant també els programes per a audiència familiar (no només fins als 16 anys com serà aquesta mesura)”.

Els nutricionistes no només veuen perjudicial la publicitat televisiva, sinó que també creuen pertinent regular la comercialització a internet, en telèfons mòbils i xarxes socials. A més, consideren prohibir l’ús de personatges ficticis o personalitats públiques per a la promoció a la infància d’aquest tipus de productes; i de joguines, col·leccionables i promocions en aquest tipus de publicitat; el patrocini i les activitats filantròpiques que exposin a la infància, a la marca o els productes regulats i la publicitat que s’insereix als programes de televisió, les pel·lícules, els vídeos i videojocs.

 

Font: diaridebarcelona.cat