“Ara podem saber quines són les millors dianes per dispara contra el coronavirus”

07/04/2020 | Notícies de premsa

Entrevista amb el doctor Josep Quer de l’Hospital Vall d’Hebron, responsable de seqüenciar el genoma del coronavirus.

Un grup d’investigadors de l’Hospital del Vall d’Hebron de Barcelona ha aconseguit seqüenciar el genoma complet del virus SARS-CoV-2 de dos pacients. Això permetrà comparar les seqüències entre diferents poblacions i països per veure com el virus va canviant a mesura que s’estén entre la població. El doctor Josep Quer és un dels responsables d’aquest projecte.

Què vol dir seqüenciar el genoma complet de dues soques del virus SARS-CoV-2?

El primer és que ens permet comparar amb altres seqüències que ja han estat publicades a Espanya. Hi ha una base de dades que és Gisaid, una pàgina on tota la gent que va seqüenciant genomes va pujant els seus resultats. Això ens permet comparar la nostra seqüència amb altres que ja han estat publicades, per exemple, per hospitals com el Carlos III o la Paz, o per institucions com IrsiCaixa o Fisabio. Podem comparar com el virus va canviant, si és que canvia, a la nostra àrea geogràfica. Aquesta base de dades, també ens permet comparar les nostres seqüències amb aquelles obtingudes a Itàlia, Alemanya o França i comparar-les també amb la seqüència d’origen, que va tenir lloc a la Xina. D’aquesta manera podem veure com va canviant el virus amb el temps. També ens ofereix altres possibilitats: no sabem què passarà quan passi aquesta pandèmia, però podria ser que el virus quedi com un altre virus respiratori, com altres coronavirus que ja existeixen i que cada any vénen per donar-nos els refredats que van de l’octubre al desembre. Quan torni a aparèixer, tenir aquesta seqüència del virus que té aquesta patogènia i aquesta capacitat de transmissió d’ara, ens donarà opció de veure què el que passarà i si pot haver-hi una altra pandèmia.

Coneixem ara millor a l’enemic?

Aquest és l’objectiu. Per fer front a aquesta infecció i la de qualsevol altre agent, virus o bacteri que sigui, el primer és conèixer-lo bé. El que hem desenvolupat aquí és fruit d’un treball en equip. Nosaltres treballem amb malalties hepàtiques i estem centrats en l’hepatitis C. Així que el que hem fet ha estat posar tot el nostre coneixement i el nostre equip al servei de l’hospital en vistes d’aquest gran problema que ara ha sorgit. Ens hem posat a disposició del departament de microbiologia, liderat pel doctor Tomàs Pumarola i, més en concret, a disposició dels experts en virus respiratoris, és a dir, del doctor Andrés Antón i de tot el seu equip. Ells ja tenien un coneixement previ i nosaltres ens hem posat a treballar per desenvolupar una solució en un temps el més curt possible. Teníem pensat fer-ho en un any i ha estat en quinze dies. Això ens ajudarà a conèixer molt millor al virus.

Seqüenciar el genoma és una eina per a una futura vacuna?

Sí, exacte. El segon gran objectiu d’aquest treball és estudiar la variabilitat d’aquest virus, és a dir, quina capacitat té el virus real de crear variació. Si ets capaç de veure quines zones del virus poden canviar i quines no, podem veure quines són les millors dianes per dissenyar els tractaments o per dissenyar les vacunes. Si ja tenim aquesta informació podrem veure, com ja la tenim pel virus de la grip, què passarà dins d’un any; si tenim una vacuna, podrem veure si ens protegirà i, en el cas en què el virus canviï, haurem d’ajustar les vacunes.

Com s’ha pogut fer en quinze dies el treball d’un any?

A base de moltes hores i provant totes les opcions que teníem. Hem provat per seqüenciació diferents tecnologies que teníem accessibles i les hem provat totes de cop, treballant dissabtes, diumenges i totes les hores que fessin falta. Veiem el panorama que hi ha, així que el que hem intentat és deixar-nos la pell per arribar a aquest primer objectiu. És un inici.

La seqüenciació s’ha obtingut a partir de dos pacients de la Vall d’Hebron

Sí, en aquest cas. Però no ens hem quedat aturats amb aquest resultat i estem ja analitzant a altres pacients amb altres metodologies que ens permetin estudiar en profunditat al virus. Pensi que si amb una mostra d’un pacient podem aïllar 100.000 virus, per exemple, aquí hem obtingut amb una sola seqüència la mitjana de totes les seqüències. El que volem veure amb la tecnologia de seqüenciació massiva és cadascun dels virus individuals i també volem veure quines diferències hi ha d’un a l’altre dins d’una mateixa mostra.

Pot haver-hi una diferència de virus entre països?

Això és el que hem d’estudiar. Ja hi ha algunes eines molt bones que permeten comparar el virus en diversos països. Hem vist que hi ha molt pocs canvis i això dóna esperances que es pugui obtenir alguna vacuna que sigui eficient o antivirals que ataquin al virus.

 

Font: larazon.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

07/04/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post