Amb quina freqüència la COVID-19 causa trastorns hepàtics?

Els augments en els enzims hepàtics són comuns en persones amb coronavirus i tenen lloc amb major freqüència en persones amb COVID-19 greu, segons mostra una metanàlisi d’estudis publicats a Hepatology International.

La revisió va trobar que la majoria de les elevacions dels enzims hepàtics van ser de lleus a moderades i no van causar lesions hepàtiques greus. Només es va identificar un cas d’insuficiència hepàtica en els 128 estudis revisats.

La metanàlisi va trobar que les anormalitats dels enzims hepàtics tenien més probabilitats de tenir lloc en persones amb malaltia hepàtica crònica.

Es sap que dos coronavirus amb similituds genètiques amb el SARS-CoV-2 (SARS-CoV i MERS-CoV) causen dany hepàtic, pel que els metges ja van ser alertats sobre la possibilitat de dany hepàtic quan el SARS-CoV-2 va començar a causar malalties potencialment mortals a la Xina a principis del 2020.

Des de que es van informar els primers casos de COVID-19, s’han publicat més de 300 estudis que informen sobre anormalitats de la funció hepàtica en persones amb COVID-19. Investigadors de la Universitat de Chandigarh, Índia, van dur a terme una revisió sistemàtica d’aquests estudis, rebutjant els estudis publicats que van informar sobre menys de cinc pacients o on el diagnòstic de COVID-19 no va ser confirmat per proves virològiques, deixant 128 estudis.

Els investigadors van calcular la prevalença combinada d’anormalitats de la funció hepàtica informada en aquests estudis:

• Hipoalbuminèmia: 61,2% (48,2-72,8)
• Elevació de GGT: 27,9% (18,2-40,2)
• Dany hepàtic agut: 23,7% (16,3-33,1)
• Elevació ALT – 23,2% (19,9-27)
• Elevació d’AST: 23,4% (18,8-28,7)
• Hiperbilirubinèmia: 10,8% (IC 95% 6,87-17,08)
• ALP – 7,48% (3,9-13,8)

Amb les excepcions d’ALT i AST, el risc relatiu d’una anormalitat va ser major en persones amb COVID-19 greu.

No obstant, la revisió no va trobar una major prevalença de malaltia hepàtica subjacent en casos greus de COVID-19. Els investigadors adverteixen que la revisió no pot proporcionar evidència sobre si la malaltia hepàtica crònica col·loca a les persones en major risc de desenvolupar COVID-19 greu, especialment perquè la designació ‘malaltia hepàtica crònica’ abasta hepatitis viral, trastorns metabòlics, trastorns autoimmunes i d’altres afeccions.

Quan van comparar el risc d’anomalies hepàtiques en persones amb hepatitis B amb altres persones amb malaltia hepàtica crònica, els investigadors no van trobar un augment en el risc de COVID-19 greu en persones amb hepatitis B. Tanmateix, la malaltia del fetge gras es va associar amb un major risc de COVID-19 greu en quatre de cinc estudis que van informar sobre l’associació.

Els investigadors diuen que és impossible saber si les anomalies hepàtiques són causades pel virus, per la resposta del sistema immunitari al virus o pels medicaments utilitzats per tractar la COVID-19, molts dels quals causen elevacions dels enzims hepàtics.

També adverteixen que la majoria dels estudis identificats per la revisió van informar sobre pacients xinesos, pel que els descobriments poden no capturar diferències subjacents importants entre les poblacions.

Font: infohep.org

Referència: Kumar P et al. Coronavirus disease (COVID-19) and the liver: a comprehensive systematic review and meta-analysis. Hepatology International, 4 July 2020. https://doi.org/10.1007/s12072-020-10071-9

Notícia traduïda per l’ASSCAT