Així s’aconsegueix detectar precoçment el fetge gras no alcohòlic

Investigadors dels Estats Units han descobert un biomarcador relacionat amb el seu desenvolupament, el que podria ajudar a detectar les primeres etapes de la malaltia. Segons els científics, es podria començar a utilitzar ja.

Tot i que actualment només tinguem en ment una pandèmia, la del coronavirus SARS-CoV-2, el cert és que existeix una altra epidèmia que porta de cap als especialistes i que està delmant la salut de un de cada quatre europeus. Parlem del fetge gras no alcohòlic o NAFLD (en les seves sigles en anglès), que al món afecta a més de mil milions de persones. Fins i tot als nens: creix el nombre dels pacients pediàtrics considerats obesos que estan afectats a nivell global per aquesta patologia.

Les persones amb NAFLD poden progressar a una forma greu coneguda com a esteatohepatitis no alcohòlica (NASH), que posa als pacients en major risc de cirrosi o càncer de fetge. Entre els símptomes que el delaten destaquen, segons la Clínica Mayo, fatiga i dolor o molèstia en la part superior dreta de l’abdomen.

Entre els signes possibles de NASH i cicatrització avançada (cirrosi) s’inclouen els següents: inflor abdominal (ascites), vasos sanguinis engrandits justament sota de la superfície de la pell, melsa engrandida, palmes vermelles, color groguenc a la pell i als ulls (icterícia).

Sense opcions de tractament definitives o mètodes de detecció precoç encara descoberts, els investigadors han treballat àrduament per identificar biomarcadors precoces d’aquesta malaltia. I l’esforç ha donat els seus fruits. Un nou estudi, publicat al Journal of Clinical Investigation, descriu l’eficàcia d’un d’ells per detectar la patologia en les seves fases inicials.

Els descobriments

“Això també és especialment important en el context de la diabetis perquè les persones afectades són molt més susceptibles a aquesta malaltia”, diu Rohit N. Kulkarni, investigador del Islet Cell and Regenerative Biology, del Centre de Diabetis Joslin, i un dels autors del treball.

Els investigadors també van determinar que aquest biomarcador, una proteïna coneguda com a ‘proteïna relacionada amb la regeneració neuronal’ (o NREP, en les seves sigles en anglès), exerceix un paper important en la regulació d’una via que actualment s’està revisant en assajos clínics en marxa com una opció de tractament per a la malaltia.

“Identifiquem NREP com un nou biomarcador per a NAFLD que està involucrat en la regulació del metabolisme del greix del fetge i en un procés anomenat fibrosi que té lloc durant la progressió de la malaltia i que pot conduir a cirrosi i càncer de fetge”, indica Dario F. De Jesús, coautor de l’estudi.

Treballs anteriors havien indicat que la genètica exerceix un paper important a l’hora de desenvolupar NAFLD. Però també és cert que hi ha bibliografia acumulada que suggereix que factors ambientals, com l’estat de salut dels pares, també entren en el ‘joc brut’ de la malaltia. “Un dels factors causals que s’ha suggerit és la influència dels pares en la descendència, en el sentit que si la mare o el pare [o particularment ambdós] tenen síndrome metabòlica (una afecció associada amb l’obesitat, glucosa alta en sang i nivells elevats de colesterol i insulina), llavors les possibilitats que la descendència desenvolupi aquesta malaltia són majors”, diu l’investigador Kulkarni. 

La teoria

“Quan els descendents van ser alimentats amb una dieta normal, no van experimentar molts canvis en el percentatge de greix corporal. Però quan els descendents [dels grups de pares afectats per la síndrome metabòlica] van ser alimentats amb una dieta lleugerament alta en greixos, el seu contingut de greix corporal va augmentar dramàticament en comparació amb la descendència dels pares sans”, assevera Kulkarni.

Es van submergir profundament en les vies genètiques que estaven actives en la descendència sana versus la descendència que va desenvolupar NAFLD. Es van donar compte que la proteïna NREP es va reduir en la descendència poc saludable. Aquest va ser el primer cop que NREP es va relacionar amb el metabolisme hepàtic. Després van augmentar (per exemple, sobreexpressats) o van disminuir (per exemple, van enderrocar) el NREP en les zones de cultiu per estudiar aquesta funció recent descoberta.

“Quan disminuïm els nivells de NREP en les cèl·lules hepàtiques humanes, la via del colesterol i els marcadors associats amb el desenvolupament de la fibrosi van augmentar de forma similar al que succeeix durant la progressió de la NAFLD”, diu el Dr. Kulkarni.

En pacients

Volien veure si aquesta associació de nivells més baixos de NREP amb NAFLD també era certa en humans. Van col·laborar amb investigadors a Finlàndia que tenien una gran base de dades d’informació de pacients en diverses etapes de la malaltia hepàtica per comprendre millor la correlació amb els nivells de NREP.

“Vam detectar aquesta proteïna molt clarament i vam poder mostrar un patró que rastreja la progressió de la malaltia. Això és realment emocionant”, assevera el doctor Kulkarni. En altres paraules, tan aviat com va començar la malaltia, els nivells circulants de NREP van disminuir, el que suggereix que és un biomarcador del desenvolupament precoç de la patologia.

En aquest estudi també s’ha mostrat que NREP modula una proteïna anomenada citrato liasa ATP (o ACLY, en les seves sigles en anglès). ACLY s’està investigant actualment en assajos clínics com un possible tractament per a NAFLD. Això vol dir que el descobriment del paper de NREP en el fetge gras no alcohòlic no només produeix un biomarcador útil per rastrejar el curs de la malaltia, sinó que també pot ajudar a promoure el desenvolupament d’un tractament.

Com a seguiment, planegen rastrejar específicament les vies per les quals la síndrome metabòlica parental modifica la forma en què NREP s’expressa en la descendència. Però, per ara, tenen un biomarcador valuós per rastrejar la patologia en la població general.

“Realment podem començar a considerar, en la clínica, usar aquesta proteïna com un biomarcador per identificar a aquelles persones en aquesta finestra de risc. També podem rastrejar a aquells que ja tenen un NREP baix però no la malaltia, amb el supòsit que quan és menor, llavors són molt més susceptibles a patir-la i han de ser objecte de curós seguiment”, reitera el doctor Kulkarni. “Això ofereix una perspectiva important per una atenció addicional i personalitzada”, conclou.

Font: alimente.elconfidencial.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT