Accés a l’atenció de l’hepatitis C reforçada per infermeres especialitzades per a persones que s’injecten drogues

Un estudi pilot va descobrir que les persones que assistien als centres especialitzats d’addicció a Anglaterra, on un facilitador permetia l’accés als serveis d’atenció de l’hepatitis C, tenien més probabilitats de ser remeses als serveis d’hepatologia i de començar el tractament del virus de l’hepatitis C (VHC).

Els descobriments de l’estudi es publiquen a la revista Addiction.

La prevalença de l’hepatitis C és alta entre les persones que s’injecten drogues, però les taxes de diagnòstic, participació en l’atenció i el tractament tendeixen a ser baixes, a no ser que es facin esforços especials per superar les barreres en la participació en l’atenció mèdica i el tractament.

Al Regne Unit, a tots els que assisteixen a una clínica especialitzada en addiccions se’ls hi ha d’oferir una prova per a l’hepatitis C, però la implementació d’aquesta recomanació varia àmpliament.

A l’estudi ‘Hepatitis C: Conscienciació a través del Tractament’ (HepCATT, en les seves sigles en anglès) va ser dissenyat per provar l’efecte de col·locar a un facilitador en clíniques especialitzades en addiccions per a què participin en l’atenció i el tractament. S’esperava que el facilitador realitzés una sèrie d’accions que podrien millorar el compromís, però la combinació precisa d’activitats que no es van especificar per avançat per a cada clínica.

L’estudi no aleatoritzat va comparar tres llocs d’intervenció amb cinc llocs de control on almenys 200 persones que s’injectaven drogues assistien al servei cada any. Un lloc d’intervenció es trobava en un àrea rural, els altres estaven ubicats en àrees del centre de la ciutat.

Els facilitadors eren infermeres especialitzades en hepatitis assignades a temps parcial a la clínica d’addiccions o una infermera contractada pel servei local de drogues.

Els facilitadors van realitzar una sèrie d’activitats dissenyades per millorar l’oferta de proves i el compromís amb l’atenció. Aquests inclouen:

• Dur a terme capacitació sobre la història natural de l’hepatitis C i el tractament per a tot el personal de la clínica en contacte directe amb persones que s’injecten drogues.
• Capacitació sobre com involucrar als pacients de les clíniques en les discussions prèvies i posteriors a la prova.
• Compromís directe amb els pacients per parlar sobre les proves, el tractament i l’atenció del VHC.
• Programació de cites clíniques d’hepatologia per alinear-se amb les cites clíniques d’addicció, especialment per aquells que reben teràpia de substitució d’opioides.
• Seguiment actiu de tots els pacients que no havien estat avaluats per a l’hepatitis C.
• Sistema de recordatori actiu per a cites i reserves de cites quan el pacient va faltar-ne a una (es va pensar que era la intervenció més efectiva en dos de cada tres centres).
• Establiment d’un sistema de suport entre iguals per ajudar a assistir a les cites.
• Introducció de mostres de sang seca per a proves de VHC.

El resultat primari de l’estudi va ser el canvi en el compromís amb la teràpia contra el VHC en els llocs d’intervenció en comparació amb els llocs de control. El compromís es va escollir com el resultat primari perquè no totes les persones que van participar en l’atenció qualificarien pel tractament en el moment en què es va realitzar l’estudi. El compromís es va definir com a proves de càrrega viral, estadificació de la malaltia hepàtica i discussió del tractament amb un consultor.

L’estudi va incloure a 5.225 persones que es van injectar drogues, de les quals 1.055 van rebre un diagnòstic de VHC positiu.

La participació en l’atenció va augmentar en un 31% en els tres llocs d’intervenció, però va disminuir en un 12% en els llocs de control. La proporció de probabilitats de compromís amb l’atenció en els llocs d’intervenció va ser de 9,99 (IC del 95%: 4,42 a 22,56) en comparació amb els llocs de control. Tanmateix, el compromís va variar entre els llocs clínics, variant des del 55% dels quals van donar positiu al 28,8% en un altre lloc. En comparació, el compromís en els llocs de control va variar de 0 a 8%.

Els resultats secundaris de l’estudi van ser els canvis en les proves d’anticossos contra el VHC, la derivació per a la investigació d’hepatologia i els canvis en l’inici del tractament. Les proves van augmentar en un 17% en els llocs d’intervenció, però van disminuir en un 2% en els llocs de control (quocient de probabilitat 3,9, IC 95% 2,7-5,5, p <0,001). La referència per a l’avaluació de l’hepatologia va augmentar en un 38% en els llocs d’intervenció, però va disminuir en un 12% en els llocs de control (proporció de probabilitats 16, IC del 95%: 8,0 a 32,2, p <0,001).

L’inici del tractament va augmentar en un 13% en els llocs d’intervenció, però es va mantenir sense canvis en els llocs de control (OR 21,4; IC del 95%: 8,2-56,1, p <0,001).

La cascada d’atenció va mostrar que 246 persones van ser derivades per a una avaluació especialitzada dels llocs d’intervenció, dels quals el 65% va assistir a una cita clínica i poc menys d’un terç va rebre tractament. Les raons més comunes per a la desconnexió de l’atenció mèdica van ser problemes socials, d’estil de vida o de salut mental, limitacions per arribar a la clínica o proves de PCR negatives després d’una prova d’anticossos positiva. Gairebé la meitat d’aquells que es van ocupar de l’atenció encara estaven esperant una decisió sobre l’elegibilitat del tractament al final del període d’estudi, però estaven llestos per començar el tractament segons l’opinió dels consultors.

Els investigadors conclouen: “Creiem que les claus de l’èxit d’HepCATT van ser la contractació d’infermeres d’investigació entusiastes amb la determinació d’enderrocar barreres i superar l’estigma associat amb la infecció per VHC en PQID (persones que s’injecten drogues) i una filosofia guia de col·locar PQID individual en el centre de la via d’atenció, amb l’ajustament posterior de la provisió de serveis d’atenció mèdica, en lloc d’insistir en què els pacients individuals s’ajustin a les idees preconcebudes de com ha de prestar-se l’atenció mèdica”.

Font: infohep.org

Referència: Harrison G et al. The Hepatitis C Awareness Through to Treatment (HepCATT) study: Improving the cascade of care for hepatitis C virus-infected people who inject drugs in England. Addiction, 29 January 2019, https://doi.org/10.1111/add.14569

Notícia traduïda per l’ASSCAT