Acabar amb l’heterogeneïtat de criteris entre comunitats autònomes, objectiu de la Guia de Cribratge d’Hepatitis C
El cribratge de la infecció pel virus de l’Hepatitis C forma part de la cartera de serveis comuns d’atenció primària a Espanya, però fins ara, les comunitats autònomes aplicaven el servei “amb criteris més o menys restrictius i organitzats”, un problema que la Guia de Cribratge d’infecció per aquest virus aprovada el passat dos de juliol pel Ministeri de Sanitat vol resoldre amb la definició d’elements comuns per a totes les comunitats autònomes.
Així ha explicat la Dra. Julia del Amo, responsable del Pla Nacional d’Hepatitis C, en la jornada ‘Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica’, dins dels Cursos d’Estiu de la Universitat Complutense de Madrid.
La guia, a més d’unificar criteris i fer recomanacions, també recull bones pràctiques desenvolupades per les comunitats autònomes, que “estan treballant molt activament”, en el cribratge i diagnòstic de pacients de la malaltia. Porta un parell de setmanes a disposició de les conselleries de Sanitat, després de la seva aprovació a la Comissió de Salut Pública del Ministeri de Sanitat el passat dos de juliol.
Per a la seva elaboració es va constituir un grup tècnic del qual va participar el Ministeri, el Centre Nacional d’Epidemiologia, els serveis d’epidemiologia de comunitats autònomes i hospitals, així com societats científiques, atenció primària, sanitat penitenciària, associacions de pacients i ONGs.
Cost-efectivitat de fer cribratges per grups d’edat
El document recomana fer el cribratge de la infecció a persones amb una sèrie d’antecedents d’exposició o situacions de risc, com el consum de drogues per via inhalada o injectada, relacions sexuals de risc o exposició laboral al virus, entre d’altres que s’han definit. A més, s’indica el cribratge a persones sense símptomes, ja que en aproximadament el 20% de les persones infectades, no s’han identificat exposicions o situacions de risc.
Per aquesta raó, el Ministeri es planteja emprendre una cerca activa de casos entre pacients de rangs d’edat que major prevalença del virus presenten. Principalment, es detecta aquesta prevalença, tant d’anticossos com d’infecció activa en homes d’entre 50 i 59 anys d’edat. “Hem demanat a la Xarxa d’Agències d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries que facin una avaluació de cost-efectivitat en aquest tram etari”, va indicar la Dra. del Amo. El cribratge es duria a terme des d’atenció primària, que ja està “sobrecarregada”, pel que és necessari conèixer “si val la pena”, fer-ho, va reconèixer.
D’altra banda, la guia recull com han de ser els processos. Des del diagnòstic de la infecció, “en un sol pas”, fins a la identificació de persones actives amb anticossos en un registre sanitari. Parla d’activitats formatives i de suport als professionals, d’integrar activitats de prevenció front a altres infeccions relacionades i de la necessària coordinació entre institucions.
Els casos sense diagnosticar que s’escapen
El document posa el focus en què s’han de simplificar els models d’atenció i adaptar-los a les persones amb major vulnerabilitat. Grups com consumidors de droga injectada o immigrants sense documentació que procedeixen de països amb alta prevalença de la infecció. I aquí està la debilitat de cribratge.
La xifra de gairebé 22.500 persones que Sanitat estima que tenen la infecció per Hepatitis C a Espanya sense saber-ho, no recullen els grups més vulnerables que, alhora, solen tenir una major prevalença d’aquesta malaltia. Les xifres es basen en les dades de les persones que van als centres d’atenció primària. I, normalment, els grups més vulnerables, no solen fer-ho. En aquest sentit, la responsable del Pla Nacional d’Hepatitis C, va parlar de dur a terme “mesures més proactives” que arribin a aquestes persones.
Les xifres que té el Ministeri diuen que prop de 77.000 persones d’entre 20 i 80 anys d’edat tenen activa la infecció. Gairebé 54.500 estan diagnosticats, “però no s’acaba el problema”, va senyalar la Dra. del Amo. La meitat d’elles estan en tractament amb antivirals d’acció directa. Però a poc més de 9.000 pacients “encara no se’ls havia començat a tractar i a fer seguiment”, va lamentar. El nou document, també tracta de reduir aquesta xifra.
Font: isanidad.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
