Tres formes de predir esteatohepatitis coincideixen només 1 de cada 5 cops
Es tracta de mètodes no invasius que busquen evitar la necessitat de biòpsia.
La cerca d’opcions no invasives de detecció està d’actualitat en la Medicina. La missió és evitar les biòpsies i els seus inconvenients. No obstant, les alternatives proposades molts cops, o no són el suficientment específiques, o no coincideixen entre si, com acaben de comprovar investigadors de la Universitat Charles R. Drew de Los Angeles (Estats Units).
Un estudi acceptat per ser presentat a la reunió anual de la Societat Nord-americana d’Endocrí, ha revelat que tres mètodes diferents per predir l’esteatohepatitis no alcohòlica, basats en l’anàlisi de factors de risc, només coincidien en el 20% de les ocasions.
Theodore C. Friedman, cap del Departament de Medicina Interna d’aquesta universitat, explica que “els tres mètodes no invasius que investiguem estaven d’acord en el diagnòstic només amb un cinquè dels participants de la base de dades. Aquests resultats impliquen que es necessiten millors mètodes per predir la NASH (el nom d’aquesta malaltia per les seves sigles en anglès)”.
La NASH té lloc quan el greix s’acumula en el fetge, causant inflamació i dany que pot portar a cirrosi i càncer. La biòpsia de fetge és fins al moment la millor manera de diagnosticar-la però es tracta d’una cirurgia menor que pot ser cara i comportar certs riscos.
Diversos factors de risc per predir l’esteatohepatitis no alcohòlica
La investigació va analitzar dades procedents de 13.910 persones d’entre 20 i 74 anys que van participar a la III Enquesta Nacional sobre Salut i Nutrició (Nhanes III’), entre el 1988 i el 1994, i que van ser sotmesos a una prova d’ultrasò del fetge. Els autors van excloure a aquells amb un alt consum d’alcohol i van identificar a aquells que tenien greix en el fetge, el que podia ser un indici de NASH.
Prenent variables incloses a ‘Nhanes III’, van comparar tres mètodes no invasius de predicció, que empren diversos factors de risc per predir la probabilitat de tenir NASH: els mètodes ‘HAIR score’, ‘NASH liver fat score’ i ‘Gholam score’.
‘HAIR score’ està basat en la hipertensió, els nivells de transaminasa alanina i la resistència a la insulina. El ‘NASH liver fat score’ incorpora la síndrome metabòlica, la diabetis tipus 2, la insulina sèrica, els nivells de transaminasa alanina i d’aminotransferasa aspartat. El ‘Gholam score’ utilitza l’aminotransferasa aspartat i el diagnòstic de diabetis tipus 2.
Por a que no s’identifiqui la NASH sense biòpsia
Els tres mètodes només van coincidir en el diagnòstic de la NASH és un de cada cinc participants a l’estudi. Dels 1.236 individus als quals se’ls hi va determinar la malaltia per almenys un mètode, el 18% va ser identificat pels tres, mentre que el 20% va ser identificat per dos.
“Com els resultats difereixen depenent del mètode utilitzat, s’ha de tenir molta cura a l’hora d’interpretar els factors de risc”, adverteix Friedman. “En la pràctica clínica, els pacients i els seus factors de risc poden no ser identificats correctament si s’empren mètodes alternatius a la biòpsia”.
“Cal més feina per trobar una forma vàlida i fiable de diagnosticar NASH que eviti els costos i riscos de la biòpsia del fetge”, sosté. L’estudi ‘Nhanes III’ “llançarà noves dades sobre un tipus diferent d’ultrasons del fetge que pot ajudar a predir-lo”.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
