Investigadors ajuden a restablir l’equilibri hormonal alterat en malalties metabòliques

Científics de la Universitat de Yale, als Estats Units, han descobert els mecanismes moleculars que desencadenen el desequilibri metabòlic entre la producció de glucosa i la utilització d’energia al fetge, dos processos diversos però vinculats, un descobriment amb implicacions pel tractament de la diabetis i la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès), segons publiquen a la revista Nature.

L’hormona glucagon, secretada pel pàncreas, juga un paper essencial en el metabolisme. En temps d’escassetat d’aliments pot impulsar la producció de glucosa en el fetge, un combustible essencial pel cervell, en un procés anomenat gluconeogènesi. En la diabetis, que està marcada per un excés de sucre a la sang, aquest procés s’interromp.

Ara, un equip de Yale dirigit per l’autor principal Gerald Shulman i la primera autora Rachel Perry, ambdós endocrinòlegs, informen que han descobert com el glucagon manté l’equilibri metabòlic entre la producció i l’ús d’energia al fetge.

“A l’aplicar mètodes nous per avaluar el metabolisme del fetge, vam poder perfilar els mecanismes moleculars pels que funciona el glucagon”, explica Shulman, professor de Medicina i de Fisiologia Cel·lular i Molecular.

Els investigadors s’han centrat prèviament en el glucagon en un intent per reduir el nivell elevat de sucre a la sang en la diabetis. Però aquests tractaments experimentals van conduir a efectes secundaris potencialment greus, inclosa l’acumulació d’enzims hepàtics que indiquen malaltia del fetge gras.

La nova investigació es va centrar en el paper de la senyalització de calci dins de les mitocòndries, la fàbrica de producció d’energia de la cèl·lula.

Els autors van descobrir que una proteïna anomenada receptor 1 de trifosfat d’inositol (INSP3R1) regula tant la gluconeogènesi com l’oxidació de greixos en el fetge en resposta al glucagon. El grup va trobar que INSP3R1 influeix en la gluconeogènesi al regular la senyalització de calci dins de la cèl·lula i l’oxidació de greixos a l’influir en la senyalització de calci dins de las mitocòndries.

“Vam identificar el transport mitocondrial de calci com un objectiu potencial per promoure els bons efectes del glucagon per promoure l’oxidació del greix mitocondrial en el fetge i revertir la NAFLD sense els mals efectes d’estimular la gluconeogènesi”, afegeix la professora Perry.

Quan els ratolins obesos van ser tractats crònicament amb glucagon, l’hormona va revertir la NAFLD i va millorar la resposta del cos a la insulina. No obstant, quan els ratolins obesos sense INSP3R1 van ser tractats crònicament amb glucagon, l’hormona no va tenir efecte.

“Aquests resultats proporcionen nous coneixements sobre la biologia del glucagon i suggereixen que el transport mitocondrial de calci, mediat per INSP3R1, pot representar un nou objectiu per a les teràpies que apunten a revertir la NAFLD i la diabetis tipus 2”, conclouen els autors.

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT