L’ASSCAT participa en el Joint Workshop 2017 sobre l’hepatitis C

El dissabte 11 de novembre va tenir lloc a Barcelona el Joint Workshop, una reunió conjunta de diferents professionals de l’àmbit de la salut. L’objectiu d’aquest taller va ser que professionals de diversos perfils treballessin junts i compartir projectes i idees del que s’està fent i podria fer-se en el camp de l’hepatitis C.

L’ASSCAT va participar amb la ponència: “La informació de l’hepatitis C en les associacions de pacients. La veu del pacient”.

Els diversos professionals sanitaris, procedents de centres d’addiccions, sanitat penitenciària, ONGs que treballen amb persones amb conductes de risc, hepatòlegs, microbiòlegs, metges de família, infermeria, etc. van compartir experiències i, després d’una sessió molt intensa de feina durant el matí, es van exposar una successió de possibles millores en els problemes i les barreres actuals perquè tota la informació i els tractaments actuals de l’hepatitis C puguin arribar a persones encara no diagnosticades o no controlades i que puguin accedir al control i al tractament.

Durant el taller es va treballar amb una metodologia que va permetre una interacció personal molt directa, doncs es van formar petits grups, tant per a la sessió com pel moment de les conclusions.

Algunes de les iniciatives que valdria la pena estendre i en les quals es van manifestar els grups són les següents:

1.- Es necessita més formació sobre hepatitis víriques en els centres d’atenció primària i en els centres d’addiccions. Aquesta formació ha de ser continuada pel personal i els equips sanitaris.

2.- Es precisa disposar en tots els centres de la història clínica compartida.

3.- Es demana integrar tots els equips, tot i que siguin heterogenis, pel tipus de pacients que atenen i les necessitats que presenten.

4.- S’ha demanat que l’ASSCAT tingui més visibilitat en els centres per compartir la informació.

5.- Les derivacions dels casos des de primària o des dels centres d’addiccions als respectius centres de tractament anti-VHC haurien de ser més àgils, o fins i tot s’hauria de tractar a les persones en els mateixos centres d’addiccions.

6.- Aplicar, sempre que sigui possible, un programa multidisciplinari per a l’atenció de les persones que inclogui la figura d’una infermera coordinadora.

7.- La infermera coordinadora és clau per afavorir l’adherència al tractament i que no es “perdin” els pacients.

8.- Es destaca la figura de la “infermera d’enllaç”, creada a la sanitat penitenciària en el moment d’excarceració de presos que es trobin en tractament per aconseguir que continuïn amb les medicines i els controls.

9.- Disponibilitat del test ràpid mitjançant prova oral a les farmàcies perquè les persones puguin detectar anticossos anti-VHC en el propi domicili. Actualment aquest text, que està en el mercat i és de bona qualitat, només està disponible a les farmàcies pel VIH.

10.- Per facilitar la confirmació mitjançant el RNA-VHC, en cas que l’anti-VHC sigui positiu, es podria fer la prova amb una gota de sang que es recull en paper secant (“prova amb sang seca”) i permet determinar la virèmia. Es tracta d’una prova que s’està estenent a nivell internacional, ja que és estable (es pot enviar per correu) i els resultats tenen una elevada sensibilitat i especificitat.

11.- S’ha proposat crear la figura de “voluntari expert”, persones ja curades del VHC i que podrien ser acompanyants dels nous pacients per fomentar el control i el tractament.

12.- Es precisen més estudis epidemiològics en el nostre entorn, recollint les dades mitjançant enquestes epidemiològiques de qualitat.

13.- És important la feina que es realitza en els centres d’addiccions i pensar en el problema: addiccions i família i diferenciar els casos de dones, ja que pateixen un major estigma i marginació.

És impossible recollir tota la informació i els projectes que ja estan en marxa, però és de destacar que moltes de les iniciatives comentades no es coneixien, pel que és precís augmentar la coordinació i compartir el que s’està duent a terme.

 

Article elaborat i traduït per l’ASSCAT (11/11/17)

Última actualització: 13/11/17