La prevalença de la coinfecció per hepatitis C en persones amb VIH es redueix més del 60%

La prevalença de la infecció activa pel virus de l’hepatitis C (VHC) en pacients també infectats per VIH a Espanya es va situar el 2017 en el 8%, el que suposa un descens del 31,6% respecte a l’any anterior (en què la prevalença de coinfecció es va situar en l’11,7%) i del 63,8% respecte el 2015 (en què es va constatar una prevalença del 22,1%). Aquest profund descens en la prevalença d’infecció activa observat en l’últim any obeeix exclusivament l’accés al tractament anti-VHC basat en antivirals d’acció directa (AADs) que va passar de ser del 59,3% de tots aquells amb infecció activa el 2015 al 74,7% el 2016 i al 82,4% el 2017. 

Així ho posa de manifest un estudi realitzat per experts de GeSIDA (Grup d’Estudi de la SIDA de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica) en què s’han recollit dades de 1.690 pacients, seleccionats de forma aleatòria d’una població de referència constituïda pels 40.322 pacients que estaven en seguiment actiu de 43 hospitals distribuïts per tota la geografia espanyola, el que correspon aproximadament a un terç del total de la població infectada pel VIH a Espanya.

Per ser conscients de la magnitud en el descens de la prevalença, Juan Berenguer, de l’Hospital Universitari Gregorio Marañón i coordinador d’aquest treball d’investigació juntament amb Juan González, de l’Hospital Universitari La Paz, recorda que “entre els set anys transcorreguts entre el 2009 i el 2015 el descens en la prevalença d’infecció activa va ser d’un 35%, enfront al 31,7% de diferència entre el 2016 i el 2017.

A això, Berenguer també afegeix un altre fet igualment rellevant: “Dels pacients amb infecció activa per VHC, el 22% estaven rebent tractaments anti-VHC amb pautes orals lliures d’interferó en el moment de dur-se a terme l’estudi. Si considerem que la majoria d’aquests últims pacients hauran assolit resposta viral sostinguda [el que es tradueix com estar curats de l’hepatitis C], la proporció d’infecció activa per VHC, en pacients amb VIH, real a Espanya el 2017 podria situar-se en una xifra propera al 5,6%”, assegura.

L’estudi confirma així mateix que l’adquisició de la infecció per consum de drogues injectables ha estat la principal via de transmissió dels pacients amb infecció activa per VHC, i que la infecció adquirida a través de relacions sexuals entre homes que practiquen sexe amb homes (HSH) contribueix poc a la càrrega actual de la coinfecció a Espanya; quelcom que de moment està limitat a àrees específiques d’algunes grans ciutats.

Dels pacients amb infecció activa per VHC, el 10,4% tenien cirrosi hepàtica. Cal destacar que tenien cirrosi hepàtica el 28,2% dels pacients que havien assolit resposta viral sostinguda després del tractament anti-VHC. Considerant tant als pacients amb infecció activa per VHC com als curats amb el tractament, el 2017 un 6,6% dels pacients infectats per VIH a Espanya tenien cirrosi hepàtica per VHC.

“Els nostres descobriments mostren que l’eliminació del VHC entre els pacients infectats pel VIH a Espanya és una meta que es pot assolir a curt termini donat que actualment l’accés universal al tractament està disponible en totes les Comunitats Autònomes”, ha recordat Juan González, coordinador d’aquest estudi de la prevalença de la coinfecció VIH/VHC a nivell nacional juntament al Dr. Berenguer.

A col·lació de les paraules de González, també s’ha intervingut en la roda de premsa de presentació d’aquestes dades Javier García-Samaniego, cap de Secció d’Hepatologia de l’Hospital Universitari La Paz i coordinador de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE). En la seva intervenció, García-Samaniego ha sol·licitat adaptar l’estratègia nacional enfront a l’hepatitis C a la nova realitat de la malaltia a Espanya. I és que “des de l’abril del 2015 s’ha tractat a més de 100.000 persones amb hepatitis C a Espanya amb els nous antivirals d’acció directa, el que ha canviat substancialment el perfil dels pacients, tant coinfectats com monoinfectats, que ara a la majoria dels casos presenten una malaltia més lleu”.

Segons l’opinió del coordinador de l’AEHVE, per aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C a Espanya és necessari “desenvolupar un pla de cribratge per aflorar els casos d’infecció activa no diagnosticats, millorar la continuïtat assistencial, enfortir el diagnòstic en un sol pas a tots els centres i promoure estratègies de microeliminació.

En la presentació d’aquestes dades també ha participat José Miguel Cisneros, president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), societat matriu de GeSIDA, que ha posat en valor la tasca i l’experiència dels professionals sanitaris encarregats del diagnòstic i tractament de les malalties infeccioses a Espanya, “que presten una important tasca des de la xarxa assistencial de serveis i unitats de Malalties Infeccioses a totes les comunitats autònomes espanyoles, que són referent quant a producció científica a tota Europa”, ha afegit.

Finalment, Juan Berenguer ha subratllat que les dades d’aquest estudi mostren que, “independentment que siguem capaços d’eliminar el VHC entre la població coinfectada, el virus deixarà el seu llegat durant anys”, doncs un nombre significatiu de pacients amb fibrosi hepàtica avançada o fibrosi “haurà de continuar de per vida en programes de cribratge de carcinoma hepatocel·lular malgrat la curació de la infecció”, ha conclòs.

 

Font: gacetamedica.com (10/05/18)

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Última actualització: 11/05/18