Cribratge i tractaments pangenotípics: recepta de l’èxit per a l’eliminació del VHC

EASL 2018: Els hepatòlegs coincideixen en la necessitat d’impulsar ambdues estratègies per complir amb els objectius de l’OMS.

Cribratge, cribratge i cribratge, i una mica de tractament pangenotípic. Aquesta és la recepta més repetida entre els hepatòlegs per assolir el repte de l’eliminació del virus de l’hepatitis C. Així es va repetir fins a la sacietat durant la celebració anual del Congrés Internacional del Fetge, celebrat a Paris. L’Organització Mundial de la Salut ha encomanat als Estats emprendre el viatge de l’eliminació per culminar-lo el 2030, una data que pot ser avançada, i amb escreix (sobre el 2025), si es duen a terme les polítiques necessàries.

La primera d’elles, i que figura com a tasca pendent en el panorama espanyol, és impulsar el cribratge per treure de l’oblit a tots aquells pacients que no han estat diagnosticats encara. Les xifres actuals que té l’OMS no deixen lloc a més titubejos: s’ha d’arribar al 90% de pacients diagnosticats i en l’actualitat es ronda el 50%. Els hepatòlegs, a més, coincideixen en què el model idoni és el cribratge universal, que a més indiquen com a cost-efectiu sigui quin sigui el rang d’edat en què es trobi el potencial pacient. A més, per no perdre part del recorregut emprès per diversos països europeus, entre els quals es troba Espanya, s’insta a emprendre aquesta política de cribratge dins dels propers dos anys i la recomanació és que s’inclogui dins de la cartera de serveis dels sistemes de salut nacionals.

Un cop superada aquesta “fase primordial”, el següent pas que han de seguir els Estats (segons els hepatòlegs) és apostar per tractaments pangenotípics. Aquests medicaments, que són l’última fase fins avui de la revolució d’antivirals que va començar a finals del 2014, van presentar a més uns estudis que, a més d’avalar la seva eficiència, releguen a la ribavirina a l’ostracisme degut a la seva toxicitat. De fet, un d’aquests medicaments va ser aprovat pel Ministeri de Sanitat l’any passat, una prova tranquil·litzadora si s’atén a allò que demanden els hepatòlegs patris i internacionals.

Millors resultats pel genotip 3

Els pacients d’hepatitis C del genotip 3 són menys comuns a Espanya i, el que és pitjor, és un genotip amb altes probabilitats de derivar en cirrosi i càncer de fetge. Un estudi presentat per l’hepatòloga María Buti durant el Congrés Internacional del Fetge porta un horitzó de millor esperança per aquest subtipus de pacients. Al llarg del 2017 s’ha analitzat el comportament de 101 pacients naive sota el tractament de sofosbuvir/volpatasvir amb uns resultat que ronden el 90% d’èxit. En concret, i segons va explicar aquesta experta, després d’una teràpia de 12 setmanes amb aquesta combinació, el 89% van respondre amb èxit mentre que si a aquesta combinació se li sumava ribavirina el percentatge augmentava en tres punts. No obstant, en opinió de Buti, “aquesta diferència no és comparable a la toxicitat associada a l’ús de ribavirina”.

En suma, els pacients amb genotip 3, fins ara un d’aquells que més dificultats presentava pels últims antivirals coneguts, avui tenen una perspectiva més favorable gràcies a l’ús de la combinació explicada per Buti.

 

Font: gacetamedica.com (13/04/18)

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Última actualització: 13/04/18