Informe “Progrés cap a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques als Estats Units (2017)”

Els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès) s’esforcen per prevenir les infeccions per hepatitis virals i eliminar les malalties i la mortalitat causades per l’hepatitis viral. Els CDC prioritzen les accions de salut pública necessàries per assolir quatre objectius estratègics:

  1. Assegurar que les poblacions vulnerables estiguin vacunades contra l’hepatitis viral. 
  1. Assegurar la detecció precoç i la resposta per aturar la transmissió d’hepatitis B i hepatitis C.
  2. Assegurar-se que les persones que viuen amb hepatitis B i hepatitis C siguin diagnosticades, dirigides amb l’atenció recomanada i tractades.
  3. Actuar globalment per prevenir, detectar i controlar la transmissió d’hepatitis viral, la malaltia i la mortalitat associada als Estats Units.

Aquest informe sobre l’eliminació de l’hepatitis viral als Estats Units proporciona informació sobre el progrés en la implementació de les intervencions recomanades i l’impacte d’aquestes intervencions en la prevenció de la transmissió de l’hepatitis viral, la malaltia i la mortalitat associada.

Les dades contingudes en aquest informe s’empren per controlar els resultats de salut (per exemple, noves infeccions i mortalitat) i per rastrejar l’estat de les intervencions preventives (per exemple, vacunació) que puguin millorar aquests resultats de salut. Les dades es presenten per edat, sexe, raça/ètnia i d’altres variables per avaluar les disparitats entre segments de la població dels Estats Units; aquesta avaluació es pot usar per guiar la implementació d’intervencions efectives. En aquest informe, el progrés cap a l’assoliment dels objectius seleccionats pel 2020 s’avalua en comparació amb els objectius anuals pel rendiment del programa i les millores en els resultats de salut. Els objectius pel 2020, compilats específicament per aquest informe, van ser adaptats d’altres iniciatives com “Healthy People Objectives 2020” quan estan disponibles; no obstant, cap iniciativa existent i única avalua exhaustivament o consistent tots els indicadors considerats crítics per fer monitoreig de la càrrega de l’hepatitis viral en la nació. L’any 2014, utilitzat com a base en aquest informe, manté la uniformitat entre els indicadors i és consistent amb el Pla Estratègic d’Hepatitis Virals dels CDC, 2016-2020.

Els objectius anuals suposen una taxa lineal de canvi des de la línia base observada per 2014 fins a la meta el 2020. Els CDC tenen la intenció d’actualitzar aquest informe anualment per reflectir els canvis en les mesures de rendiment, els indicadors dels resultats de salut i les fonts de dades disponibles. Aquest Informe Nacional de Progrés inclou informació epidemiològica actual i descobriments clau per a la prevenció del virus de l’hepatitis A (VHA) i el virus de l’hepatitis C (VHC), ja que són responsables de la majoria de les malalties i morts causades per hepatitis viral als Estats Units. Els següents textos resumeix aquesta informació per a cada tipus d’infecció d’hepatitis viral:

La cobertura de vacunació contra l’hepatitis A ha augmentat, el que contribueix a la disminució de les infeccions pel VHA entre els nens petits i adolescents. La variabilitat en les taxes d’incidència d’hepatitis A entre els adults al llarg del temps posa de relleu la importància de la vigilància de la salut pública per identificar i respondre als brots d’hepatitis A.

Més d’una quarta part dels recent nascuts no reben la vacuna contra l’hepatitis B dins dels 3 dies posteriors al naixement, el que deixa als nens innecessàriament vulnerables a la infecció i la malaltia pel VHB.

 L’epidèmia d’opiacis (i la injecció d’altres substàncies) és en gran part responsable dels augments en les taxes d’incidència d’hepatitis B i hepatitis C. Les tendències reflecteixen un accés inadequat a estratègies de prevenció eficaces, inclosos programes de serveis de xeringues, vacunació contra l’hepatitis B i proves i tractament per a persones infectades amb VHB o VHC.

Després de dècades d’augments anuals en la mortalitat relacionada amb el VHC, les taxes de mortalitat van disminuir lleument el 2015. Malgrat aquest canvi, el nombre de morts relacionades amb el VHC continua excedint les morts per sobre de la resta de malalties infeccioses notificables als Estats Units.

L’hepatitis viral, particularment el virus de l’hepatitis B (VHB) i el virus de l’hepatitis C (VHC), és una causa important de malaltia i mortalitat als Estats Units i a tot el món. A nivell mundial, s’estima que 257 milions i 71 milions de persones viuen amb infecció crònica per VHB i VHC, respectivament1. El 2013, l’hepatitis viral es va cobrar aproximadament 1,4 milions de vides, una xifra mundial de morts que va superar a les d’accidents de trànsit, diabetis i malària2. Als Estats Units, fins a 4,4 milions de persones viuen amb infecció per VHB o VHC que, en conjunt, són les principals causes de malaltia hepàtica crònica i càncer de fetge3-4. En contrast amb la disminució de l’índex de morts per d’altres càncers, les morts per càncer de fetge estan augmentant als Estats Units, i gran part de l’augment s’atribueix a l’hepatitis viral5. D’especial preocupació és el nombre anual de morts relacionades amb VHC, que ara excedeix el nombre de morts de les altres 60 malalties de notificació nacional combinades6.

Els nous casos d’hepatitis viral estan en augment als Estats Units. La taxa de noves infeccions per VHC informades als Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès) va augmentar en un 167% a nivell nacional entre el 2010 i el 2015, i la majoria de les noves infeccions tenen lloc entre adolescents i adults joves. El 2015, la taxa de noves infeccions per VHB va augmentar degut a l’augment de la transmissió entre les persones que s’injecten drogues (PID) i aquells amb d’altres riscos relacionats amb el VHB7. Aquesta tendència a l’alça en les taxes d’incidència no és inevitable. Els nous casos d’hepatitis viral es poden prevenir amb intervencions efectives. Per exemple, les vacunes efectives poden protegir a les persones contra la infecció amb VHA i VHB. Altres mesures preventives inclouen la detecció de donacions de teixits/òrgans, un estricte control d’infeccions en entorns d’atenció mèdica, pràctiques sexuals més segures i accés a equips d’injecció nets per a persones que s’injecten drogues.

Les proves, l’atenció i el tractament redueixen en gran mesura els riscos de mortalitat a la vegada que milloren la qualitat de vida de les persones que viuen amb la infecció pel VHB i el VHC. Als Estats Units, menys de la meitat de les persones que viuen amb hepatitis C saben que estan infectades8. Només a través de les proves i el coneixement de l’estat d’infecció, les persones amb hepatitis B o C reben l’atenció o el tractament que poden millorar enormement els seus resultats de salut. La teràpia pel VHB redueix els riscos de mortalitat per càncer de fetge i les teràpies amb VHC amb llicència són capaces de curar a més del 90% de les persones infectades per VHC que completen el tractament9. Les persones que aconsegueixen la curació virològica de la seva infecció per VHC tenen un risc dramàticament menor de càncer de fetge i d’altres condicions que amenacen la vida i experimenten una millor qualitat de vida (per exemple, menys fatiga i menys problemes de salut mental) que aquells que romanen infectats.

Certes poblacions dels Estats Units es veuen desproporcionadament afectades i moren a causa de l’hepatitis B (per exemple, asiàtics/illencs del Pacífic, persones de 55-64 anys i persones infectades al néixer) i hepatitis C (per exemple, persones nascudes entre 1945-1965, americans africans, i els indis americans, i els indis americans/nadius d’Alaska). Aquestes poblacions necessiten majors intervencions dirigides que puguin prevenir nous casos d’infecció (per exemple, educació i vacunació). Per a les persones d’aquestes poblacions que viuen amb hepatitis viral crònica, es necessita un millor accés a l’atenció i el tractament de l’hepatitis, ja que vincular a les persones infectades a aquests serveis millora la qualitat de vida.

Els esforços nacionals per prevenir noves infeccions per hepatitis A, hepatitis B i hepatitis C i morbiditat i mortalitat associades s’estan duent a terme en múltiples nivells. Guiat per quatre imperatius estratègics (és a dir, garantir que les poblacions vulnerables estiguin vacunades, aturar la transmissió, identificar i vincular a les persones infectades amb els serveis d’atenció i tractament recomanats, i detectar i controlar l’hepatitis a tot el món) delineat en el Pla Estratègic d’Hepatitis Viral del CDC, 2016-2020, el CDC ha seleccionat activitats de prevenció específiques basades en un enfoc de prevenció d’alt impacte. Les intervencions més rendibles i escalables estan alineades amb les poblacions i àrees geogràfiques amb la major càrrega d’hepatitis viral, maximitzant l’impacte dels dòlars federals de prevenció i avançant el progrés col·lectiu per aconseguir beneficis de salut per a la nació. Desenvolupat pel Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units (HHS), el Pla Nacional d’Acció contra l’Hepatitis Viral de l’HHS, 2017-2020, descriu les prioritats de prevenció i col·laboracions necessàries entre organitzacions de salut pública, clíniques i sense ànim de lucre per ampliar l’accés a intervencions i tractaments que poden prevenir noves infeccions i evitar morts que es poden prevenir per hepatitis viral.

El títol d’aquest informe nacional de progrés, Progrés cap a l’Eliminació de l’Hepatitis Viral als Estats Units, reflecteix el creixent consens que l’hepatitis viral, específicament l’hepatitis B i l’hepatitis C, pot eliminar-se com una amenaça per a la salut pública. Amb el suport de l’Assemblea Mundial de la Salut de 2016, l’Organització Mundial de la Salut va publicar una Estratègia del Sector de la Salut Mundial sobre Hepatitis Viral 2016-2021, que té com a objectiu eliminar l’hepatitis viral com una amenaça per a la salut pública. Els objectius d’aquesta estratègia són implementar les intervencions necessàries per reduir el nombre de noves infeccions per VHB i VHC en un 90% i reduir la mortalitat relacionada amb l’hepatitis viral en un 65% pel 2030. Guiats per aquesta estratègia global, el març de 2017, l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Medicina van llançar una Estratègia Nacional per a l’Eliminació de les Hepatitis B i C, desafiant a la nació a implementar accions necessàries per eliminar l’hepatitis B i l’hepatitis C com amenaces a la salut pública als Estats Units per l’any 2030.

Progrés de la mesura

Els set indicadors en aquest informe proporcionen una forma objectiva d’avaluar el progrés cap a l’assoliment dels objectius clau de l’hepatitis viral. Proporcionen comentaris que guien els esforços de planificació dels CDC i les activitats de millora del programa. Les dades per aquests indicadors procedeixen de l’Enquesta Nacional d’Immunització dels Nens de CDC (NIS-Child), el Sistema Nacional de Vigilància de Malalties de Declaració (NNDSS) i el Sistema Nacional d’Estadístiques Vitals (NVSS). La presentació d’informes precisos i oportuns de les dades dels indicadors d’aquests sistemes segueix sent una prioritat pels CDC.

Les metes de 2020 compilades específicament per aquest informe van ser adaptades d’altres iniciatives com Healthy People Objectives 2020, HHS National Viral Hepatitis Action Plan, 2017-2020, y CDC’s Viral Hepatitis Strategic Plan, 2016-2020; no osbtant, cap iniciativa existent i única avalua exhaustivament o consistent tots els indicadors considerats crítics per fer monitoreig de la càrrega de l’hepatitis viral en la nació. La relació de cada indicador en aquest informe amb d’altres iniciatives es descriu a les Notes Tècniques.

Aquest informe avalua el progrés al comparar resultats amb objectius anuals. Els objectius anuals es basen en la suposició que el canvi tindrà lloc igualment al llarg del temps. Per a cada indicador, es va identificar un any de referència (2014) com el punt de partida per establir objectius anuals.

No s’empren proves estadístiques per avaluar els canvis al llarg del temps, les diferències entre els grups o les diferències entre el resultat i l’objectiu anual o la meta de 2020. El canvi estadísticament significatiu no és una expectativa de progrés d’un any al següent i pot no ser sempre necessari per assolir la meta de 2020. Dades addicionals per alguns indicadors estan disponibles a d’altres publicacions i poden incloure informació sobre significació estadística.

Les Notes Tècniques proporcionen informació addicional sobre la línia de base, els objectius anuals i la meta de 2020 escollida per a cada indicador, així com les fonts de dades i els mètodes d’estimació emprats per mesurar aquells indicadors.

Resum de resultats

Els resultats disponibles a partir de l’1 de maig de 2017 revelen el progrés nacional realitzat per assolit els objectius de prevenció. Les dades també ressalten les intervencions d’hepatitis viral que han de mantenir-se i aquelles que necessiten millorar. Dels set indicadors amb objectius per millorar els resultats de salut relacionats amb la transmissió de malalties virals i la malaltia, només un indicador va complir la meta de 2020 el 2015 (reduir la taxa de morts relacionades amb el VHB a 0,48 per 100.000 habitants dels Estats Units). Per a dos indicadors, els objectius anuals no es van complir, però les dades semblen estar tendint a assolir els objectius de prevenció. Per a quatre indicadors, els objectius anuals no es van complir i no es va produir cap canvi o les dades semblen estar més allunyades de l’objectiu. Els indicadors de progrés s’organitzen segons cadascun dels tres tipus d’hepatitis viral: hepatitis A, hepatitis B i hepatitis C. Dins de cada tipus, els indicadors s’enumeren en el següent ordre: prevenció de la transmissió (és a dir, prevenció primària, com a cobertura de vacunació), incidència, prevenció de la morbiditat (és a dir, prevenció secundària) i, finalment, mortalitat.

Els resultats disponibles a partir de l’1 de maig de 2017 mostren les àrees en què la nació progressa bé i les àrees on la nació pot millorar.

Hepatitis A: la taxa de noves infeccions per VHA reportades va augmentar de 0,39 per 100.000 habitants el 2014 a 0,43 per 100.000 el 2015. El percentatge de nens de 19-35 mesos que van rebre ≥2 dosis de vacuna contra l’hepatitis A va ser del 58% el 2014 i del 60% el 2015, més baix que l’objectiu de 2015 (62%) i l’objectiu de 2020 (85%). La cobertura de vacunació contra l’hepatitis A entre nens d’entre 19 i 35 mesos pot haver contribuït a un descens de les taxes d’incidència d’hepatitis A a nivells inferiors a la meta de 2020, de 0,3 per 100.000 habitants dels Estats Units entre persones de 0 a 19 anys. Pel contrari, la incidència d’hepatitis A per a la resta de grups d’edat va augmentar lleugerament el 2015, allunyant-se de la meta de 2020 de 0,3 casos per 100.000 habitants dels Estats Units. La variabilitat anual a les taxes de VHA reflecteix, en part, els brots entre adults no vacunats atribuïts al consum d’aliments importats contaminats amb VHA, o el contacte persona a persona en certs entorns. La vacuna contra l’hepatitis A es recomana per a nens des d’un any d’edat i per a persones que s’injecten drogues, homes que tenen sexe amb homes, viatgers a països endèmics d’hepatitis A, persones amb malaltia hepàtica crònica i d’altres adults en risc d’infecció per VHA.

Hepatitis B: la meta de 2020 (0,48 por 100.000 habitants dels Estats Units) per una reducció en les morts relacionades amb el VHB es va superar el 2015 (0,45 per 100.000). Els desafiaments actuals del VHB com amenaça per a la salut pública inclouen una baixa cobertura de vacunació contra l’hepatitis B entre les poblacions d’alt risc i un augment en la taxa de noves infeccions pel VHB. El 2005, els CDC van recomanar que tots els nadons rebin una dosi de naixement de la vacuna contra l’hepatitis B. Des d’aquell moment, el percentatge de recent nascuts que van rebre la vacuna contra l’hepatitis B dins dels 3 dies posteriors al naixement va augmentar a un màxim del 74% el 2013; la cobertura va ser del 72% el 2014 i 2015, per sota de l’objectiu de 2020 del 85%. Igualment preocupant és l’augment en les taxes de noves infeccions pel VHB entre els adults, particularment entre els 30-59 anys d’edat. La baixa cobertura persistent de la vacunació contra l’hepatitis B entre els adults d’alt risc, l’augment en el consum de drogues injectables relacionat amb la crisi d’opioides de la nació i els augments en d’altres conductes de risc van contribuir a aquest augment. 

Hepatitis C: després de dècades d’augments anuals, la taxa de morts relacionades amb el VHC va disminuir de 5,01 per 100.000 habitants el 2014 a 4,91 per 100.000 el 2015, però no va assolir la meta de 2015 (4,87 per 100.000). La taxa de noves infeccions agudes pel VHC informades va augmentar de 0,74 per 100.000 habitants dels Estats units el 2014 a 0,81 per 100.00 el 2015, molt per sobre de la meta de 2020 (0,25 per 100.000). Els adults joves d’entre 20 i 39 anys van tenir la major taxa d’incidència d’infecció aguda per VHC el 2015, i les taxes per aquest grup d’edat augmenten més ràpid que per a d’altres adults. El 2015, les taxes d’incidència d’infecció per VHC van ser més altes entre els indis americans/nadius d’Alaska (1,76 per 100.000 habitants dels Estats Units) i les persones blanques (0,92 per 100.000). Es van observar augments en les taxes d’incidència degut a l’augment de les proves de detecció del VHC i dels augments reals en les noves infeccions associades amb un augment en el consum de drogues injectables relacionat amb l’epidèmia d’ús d’opiacis.

Autors: Blythe Ryerson, PhD, MPH, Director Associat de Cièncias; Cecily Campbell, JD, LLM, Analista de Salut Pública Rachel J Wilson, Escriptora/Editora; John W Ward, MD, Director de la Divisió d’Hepatitis Virals (DVH), Centre Nacional de Prevenció de VIH/SIDA, Hepatitis Viral, MTS i TB (NCHHSTP). Oficina de Malaties Infeccioses, Centres pel Control i la Prevenció de Malalties, Atlanta, Geòrgia.

 

Article traduït per l’ASSCAT

Última actualització: 11/11/17